Hi ha lletres que, especialment quan estàs aprenent a escriure, et fan patir. Una en va ser, per a mi, la m. Des del primer dia que agafí la llapissera, vaig estar obligat a escriure-la sovint perquè és la inicial del meu primer cognom. No forma un signe curt i et fa dibuixar unes gepes que, com si foren un parell de tanques, et ralentitzen l'escriptura. Vista a distància, pareixen dos entrebancs que no et deixen continuar. Eixe fet em fa pensar que la vida està plena d'obstacles. Alguns els creem, quan realment no tenen importància. Contràriament, uns altres no volem vore'ls i són perjudicials.
En política, el poble ha quedat fart dels lleugers entrebancs que han impedit el pacte ràpid de les forces progressistes, quan se sabia quin era el final. La situació, una miqueta ruboritzant de l'ajuntament de València, hauria de fer pensar els dos partits afectats. També el pacte de Guadassuar, un mes després de triar alcalde. Cal augmentar, doncs, la cultura pactista. La ciutadania demana que s'ensenyen a fer-ho ràpidament.
Apareixen també en la nostra societat entrebancs lingüístics evitables. A vegades, quan no es coneix massa el valencià, s'opta per solucions complicades que suposen l'invent de paraules. Per exemple, l'altre dia, en una preselecció fallera de València, una presentadora digué a les falleres que anaren a l'assient. De segur, haguera estat més fàcil triar el terme cadira, així s'haguera evitat el problema d'inventar vocables.
Hi ha entrebancs seriosos, com el de la cura del medi ambient, que no tractem realment com és. La problemàtica de la contaminació de les platges valencianes és greu i va més enllà del fet que no s'hi puguen banyar turistes. Tant de bo tornen a l'aigua de seguida i no hi sorgisquen altres incidents. Però eixe símptoma el que indica verdaderament és que sobresaturem la mar amb abocaments. No tenim, doncs, una altra solució que ser autosostenibles, ja que no deixem temps perquè la natura es regenere.
Existixen uns altres entrebancs davant els quals ens tapem els ulls: la fam del Tercer Món, les dictadures cruels en els països subdesenrotllats, el no reconeixement dels drets de la dona en el món àrab, o el menyspreu cap al poble sahrauí. Estes són algunes de les greus situacions que hauríem de mirar amb serietat i preocupació.
En definitiva, hem d'entendre on estan els problemes de la humanitat. La lletra m, amb les seues elevacions, és un signe il·lustratiu de com assumir-los. Perquè, a més de dos entrebancs, dibuixa dos túnels en la part inferior. Ells poden ser el ràpid camí on trobem solucions. Així que triem i resolguem les autèntiques problemàtiques. Les nostres humils actituds creen la força per a superar qualsevol greu entrebanc humà.
