Milagros, fuego e intrigas. Xàtiva a través del manuscrito del carmelita Goterris, 1570-1801» és un volum d' Inmaculada Navarro García i Mariano González Baldoví, publicat a Xàtiva (2018), que té un interés més bé erudit, però que pot ser llegit igualment per aquells que es troben interessats per la nostra història de l'edat moderna. Sempre -això sí- en clau local. De fet, el volum compta amb un pròleg d'Isaïes Blesa, una primera part d'Inmaculada Navarro sobre els manuscrits i l'autor -que necessita una lleugera rellegida per puntuar-la correctament-, i la par més erudita i sucosa, de l'erudit Gonzàlez Baldoví.
El volum que comentem, després, presenta l'edició del manuscrit de fra Lluís Ciril Goterris, que conté notícies des del segle XVI fins al 1801, i que, si bé generalment se centra en interessos dels carmelitans a Xàtiva i els seus convents, la bona veritat és que, pel recorregut que fa per la història, esdevé una bona ullada als esdeveniments més importants del nostre país i, en especial, al conegut episodi de la crema de la ciutat per les tropes de Felip d'Anjou, el 1707.
A banda d'això -com és d'esperar en un hom de religió- tot és meravellós, miraculós, misteriós o prodigiós, però, més enllà del fervor de l'autor i la seua predisposició a convertir-ho tot en fantàstic, presenta un interés inqüestionable el relat de les festes del 1759, de la translació del Santíssim a la nova església del seu convent i, de manera molt particular, el fet que ens dóna dades sobre la poesia efímera que va embellir aquelles festes i on trobem que predominen -a Xàtiva, i el 1759- les composicions poètiques en la llengua del país: «del mismo arco de la puerta de la iglesia colgava un papelón de quatro pliegos de marca, todo el rededor pintado, y el escrito con letras muy gordas, un soneto en idioma valenciano....» I de seguida se'ns ofereixen aquells versos; com també una redondilla i quatre glosses, totes també en valencià, al costat de vint-i-una tercedillas en la nostra llengua, mentre que només recull una octava i un sonet en castellà.
És cert que la poesia allà exposada a la lectura pública no és excelsa. Ni ho pretenia: eren versos per a fomentar la devoció religiosa i res més, adreçats a la part de la societat que podia llegir-los i compartir-los amb qui no sabia llegir. I, per això mateix, la llengua del poble es feia encara ben necessària.
Ara, gràcies a aquesta edició de Navarro i González, el treball de Goterris transcendeix l'àmbit del manuscrit i passa a formar part de la nostra història escrita que a poc a poc anem recuperant.
