Si 2018 va ser l'any de Frankenstein, l'1 d'agost se celebrarà el 200 aniversari del naixement de Herman Melville, el creador d'una altra de les criatures més temudes i estimades de la literatura: la balena blanca Moby Dick, la protagonista d'aquest clàssic de la literatura.
Publicat a 1851, quan Melville cumplia 32 anys (Nova York, 1819), aquest llançament va suposar un fracàs editorial per al nord-americà, que ja tenia diversos llibres escrits, entre ells dos molt venuts com Typee i la seva seqüela Omoo, on narrava la seua vivència a bord del balener «Acushnet», amb el qual va recòrrer els Mars del Sud, i la seua estada entre els caníbals.
Aquesta experiència li va servir també per escriure la novel·la que ha transcendit fins als nostres dies com un clàssic que ningú s'hauria de perdre, perquè en ella el lector no només gaudirà de l'aventura, sinó que es submergirà sobretot una anàlisi i reflexió sobre l'home, els seus anhels i frustracions.
Però, també una història que el va catapultar, encara que no en vida, cap a l'Olimp de les lletres, ja que va ser la seua consagració com un dels pares de la literatura moderna, tot i que ell no va gaudir d'aquesta condició, ja que tal va ser el fracàs de Moby Dick que tot el que va escriure després es va veure entelat per aquesta circumstància.
Per això, Melville va haver de deixar la granja on havia escrit la seua novel·la cimal i tornar a Nova York per treballar com a inspector de duanes, una professió que va exercir fins a la seua desapercebuda mort un 28 de setembre de de 1891.
Així que ara, dos-cents anys després del seu naixement, toca visitar per primera vegada o revisitar aquestes pàgines plenes de tempestes, així com altres títols que han arribat a les llibreries espanyoles per recordar que hi ha més vida darrere del balener Pequod i el seu capità Ahab.
En concret, podem acudir a una altra de les considerades com a millors obres del novaiorquès, el conte Bartleby, l'escrivent, una història que va ser publicada per primera vegada en 1853 de manera anònima en dos lliuraments en una revista americana.
En ella, Melville ens descobreix a un dels personatges més insòlits i obstinats en la història de la literatura. Tant és així que molts han encimbellat aquesta obra com a precursor de l'existencialisme i antecedent d'alguns dels temes de Franz Kafka.
Així mateix, Aliança Editorial ens proposa la versió il·lustrada d'aquest obra en un format de grans dimensions banyat per les il·lustracions de Stéphane Poulin; i Penguin Random House recupera aquest clàssic amb una introducció d'Enrique Vila-Matas.
Amb l'objectiu de recuperar també altres obres de l'escriptor, l'editorial Alba ha editat Chaqueta blanca, una crònica que precedeix a la gran història de la balena blanca a la que, de manera personal, relata tots els anys que va passar al mar descobrint nous territoris, tribus i costums per acostar-les a aquesta societat immersa en l'asfalt.
I també de la mà d'Alba pot arribar a les nostres mans «Benito Cereno» (1855), la millor de les novel·les de Melville segons Borges, qui va escriure: «Hi ha qui ha suggerit que Melville es va proposar l'escriptura d'un text deliberadament inexplicable que fos un símbol com cal d'aquest món, també inexplicable».
De portar-nos als nostres dies aquesta obra també s'ha encarregat amb motiu d'aquest aniversari l'editorial Nórdica Libros, qui a través de les il·lustracions d'Elena Ferrándiez, ens torna la història real de l'espanyol Benito Cerreño, del vaixell, el «Santo Domingo», es van apoderar el 1804 els esclaus que portava per aigües del Pacífic rumb a Lima, on esperava vendre'ls.
Finalment, per a aquells lectors que vulguen saber qui és «M», l'escriptor i editor argentí Eric Schierloh ha reprès la figura de l'escriptor americà per compondre el seu univers quotidià a través de les seues cartes, memòries o fotografies.
