A Paquita González, Jourdà com a cognom de casada, li van fer una foto de xiqueta, el típic posat dels anys 40, que va ser una de les escasses possessions que li van confiscar al seu pare, Francisco, quan va ingressar en un camp de concentració nazi. L'acaba de recuperar vuitanta anys més tard.
Paquita viu en Font-Romeu, un preciós poble francés als peus de l'estació d'esquí del mateix nom, i sempre li havia interessat eixa història tan propera d'algú que va eixir viu, encara que pesant solament 40 quilos, de llocs tan terribles com Mauthausen o Dachau. «Nom i Cognom: González Cuadrado, Francisco. Naixement: 13-10-1913. Lloc: Miliana (Algèria). Residència: Cabrianes (Barcelona) Carretera d'Arts, N.14. Professió: Conductor. Religió: Catòlic Romà. Nacionalitat: Espanyol». Esta és la fitxa de la seua entrada en el primer d'estos camps.
Dades com este s'acumulen en els arxius Arolsen, que reunixen informació sobre els milions de víctimes del nazisme com a part del projecte Stolenmemories -memòries robades-. La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona té un acord de col·laboració per a accedir a tot eixe material i l'historiador asturià Antonio Muñoz, del programa Beatriu de Pinós, va trobar allí la fitxa de Francisco González i la foto d'una xiqueta, la seua filla, que li va ser confiscada quan va entrar en el camp.
Antonio es va proposar retornar-li-la a la seua legítima propietària si encara vivia i el fil del que va poder estirar té el nom d'un xicotet nucli de cases bolcat en la mineria i que forma part del municipi barceloní de Sallent: Cabrianes.
Segons la fitxa dels nazis, Francisco tenia en eixe lloc la seua residència, així que el primer va ser cridar allí per a vore si hi havia encara familiars d'aquell pres. I els hi havia. I també una història d'amor de dos joves mig adolescents, els pares de Paquita, als quals la Guerra Civil va separar.
Paquita té ara 83 anys i ha passat tota la seua vida a França. O quasi, perquè fins als 10 va residir en Cabrianes amb els seus avis i un oncle. Francisco González, el seu pare, conductor de camions en el bàndol republicà durant la Guerra Civil, fill de la mineria espanyola que va anar a guanyar-se la vida a Algèria, va haver de fugir a territori francés en 1939 amb vint-i-sis anys i va acabar en una companyia de treball prop de Beçanson, segurament per a reforçar la línia Maginot.
Allí va ser capturat en 1940 i enviat a un camp de presoners de guerra al costat de milers de francesos per a iniciar un periple que li va portar al gener de 1941 a Mathausen i, posteriorment, a Dachau. La seua dona, Teresa Serra, també va haver de creuar la frontera com va poder. Igualment en 1939. I va aconseguir reunir-se amb el seu marit després que les tropes aliades alliberaren Dachau i les seues subcampos en 1945.
A la filla que havien deixat en Cabrianes amb dos anys la van recuperar amb deu, després que la família la posara en mans d'un 'passador', un professional de guiar per camins nevats del Pirineus a els qui fugien del franquisme.
Paquita, ja amb 83 anys, ha recuperat aquell retrat i admet que sempre li va retraure als seus pares que la condemnaren a una infància a Espanya entre comentaris «no sempre agradables» sobre la seua família, però ara sap quant la volia Francisco, fins al punt que el seu retrat de xiqueta l'acompanyava en els moments més desesperats de la seua vida.
Esta «exiliada» espanyola, com ella mateixa es definix, va rebre el 31 de juliol la visita d'Antonio i una última sorpresa inesperada, perquè el fotògraf que va enviar EFE per a donar testimoniatge de tota esta història, el veterà Robin Townsend, és fill de l'oficial nord-americà que, al comandament de la 14 Divisió, va participar en l'alliberament de Dachau i els seus subcamps.
