Han tocat les tres de la vesprada al campanar de l'església de Saint Michael, a Haworth, i el desordre regna a la cuina de la rectoria on viu amb el seu pare, el reverend anglicà Patrick Brontë, i el seu germà Branwell. Des que Charlotte i Anne han marxat de la llar familiar per a treballar d'institutrius, és ella qui s'encarrega de les tasques domèstiques. Acaba de preparar el sopar, vedella guisada, naps, creïlles i púding de poma, i, mentre planxa uns llençols de fil, pensa en la protagonista de la novel·la que està escrivint. «Estic farta d'estar tancada ací dins!», diu Catherine Earnshaw, anota en un tros de paper amb el llapis que duu sempre a la butxaca del davantal. Tan bon punt acaba, doblega la roba, es col·loca l'abric, es calça les botes de cuir de sola gruixuda i pren el bastó de fusta d'aranyoner. Una vegada llesta per al passeig meditatiu diari, ix de la casa i mira el groseller negre que hi ha a l'entrada. «Quan torne, en colliré un grapat, de fruita, i prepararé uns pots de melmelada», pensa. Deixa enrere les tombes del petit cementeri parroquial i somriu així que albira a l'horitzó la bellesa desoladora i dramàtica dels ermassos del comtat de Yorkshire, a l'est d'Anglaterra. Un paisatge àrid i salvatge que coneix pam a pam.
Avança amb passos llargs, encorbada, i, de tant en tant, llança un xiulit a Keeper, el fidel buldog que l'acompanya, per tal que no s'hi distancie massa. Adora les interminables passejades inspiradores que l'ajuden a «agafar el to» abans d'escriure; li fuetegen la creativitat, igual que al seu admirat William Wordsworth. No importa el temps que faça, l'aire fresc li oxigena els pulmons i la imaginació. Recórrer aquell paratge hostil i solitari transmuta a l'instant la presó de la respectabilitat i les convencions socials que tan detesta en un espai més lliure, més inabastable, més seductor per als sentits. Un espai sense límits, un immens full en blanc sobre el qual bastir l'atmosfera asfixiant de Wuthering Heigths. Una obra que desitja mancada de sensualitat i farcida de crueltat, gelosia, venjança i amor malaltís.
Sola al mig d'aquella planícia estèril i monòtona, amagada del món, s'encimbella en una roca i declama uns versos de Byron mirant la llunyania. Percep en el seu interior la llum porpra del bruc d'hivern florit que l'envolta. El vent gèlid del nord, que li frega el rostre mentre intenta atrapar-lo dins dels punys, li mormola amb veu rogallosa a cau d'orella. Llavors Emily Brontë té la impressió que sent les malediccions i les promeses d'amor etern que s'intercanvien els espectres de la capritxosa i voluble Catherine Earnshaw i el rude i ressentit Heathcliff. Uns espectres que ha condemnat a vagar per sempre pels cims borrascosos de Yorkshire.
