És l'actual, l'era amb més patiment?
Sempre hi ha hagut patiment, és part de la condicio humana. Envellirem, emmalaltirem i morirem. Hi ha persones al món que estan bregant amb la guerra i les seues preocupacions no són sobre el planeta sinò sobre com poden mantindre vius els seus fills. Hi ha persones que viuen en la pobresa extrema i el seu patiment és d'on obtindran el pròxim menjar. Després hi ha el patiment que creem i que es veu diferent depenent de quants diners, estatus i amor tenim en la nostra vida. Molts de nosaltres, que vivim en l'occident més ric, hem creat el patiment a causa de la nostra cobdicia, odi i engany. Sempre hi haurà patiment, però la vida no té perquè estar plena de patiment.
Aci a España, l'himne durant la transició deia «Libertad sin ira». La ira coarta la llibertat?
La ira és energia. Si podem reconéixer la ira com a energia que sorgix a traves del cos i no actuar enutjats, hi haurà llibertat. Moltes persones, com la Mare Teresa, Nelson Mandela, el Dr. Ambedkar, han transformat la ira per elevar certes comunitats oprimides. Però la ira pot restringir la llibertat i sovint crea la guerra, el terrorisme, l'assassinat, la ira en la carretera, l'autoodi, l'addicció i molt més.
Quan és l'última vegada que vostè ha sentit ira?
Vaig experimentar l'energia de la ira fa dos setmanes quan vaig vore el documental de Netflix «When they See Us» sobre cinc xiquets afroamericans que van ser erroniament acusats de violació a causa del racisme i la fabricacio de proves per la policia. L'energia era una profunda i pesada tristesa embossada en la meua gola. Vaig deixar fluir les llàgrimes.
Com la combat?
Tinc una nova col·lecció de poesia que es publicara el ???? anomenada «I'm Still Your Negro: An Homage to James Baldwin». A través de la poesia documente les injusticies de hui i espere que la gent es desperte a l'opressió continua dels negres i les dones en el món.
Vosté té una biografia molt dura, que inclou maltractaments i addiccions.
No em vaig tornar addicta. Era una qüestio de vida o mort. Vaig triar la vida i per ajudar-me a viure, em vaig automedicar per calmar el meu dolor.
I com va aconseguir sortir del pou?
El mindfulness és el meu Prozac. Em va salvar la vida.
A què té por hui la gent?
En esta part del món la gent té por del terrorisme, que els refugiats ocupen els seus llocs de treball... La gent té por de la diferència, por de perdre estatus, por de perdre el que té, por de perdre les seues possessions. La gent tem al canvi!
Què es pot fer contra la por?
La por una vegada va ser un mecanisme de supervivència. Necessitèvem este instint bàsic per mantindre-nos a resguard de les espècies de quatre potes. Ara tenim por de les de dos potes. La por moderna no té res a vore amb la nostra resposta intestinal, té a vore amb tots els pensaments tòxics que agiten els nostres cors i ments. La por moderna es compon de pensaments falsos que creiem que són veritables i actuem contra ells. Una cosa simple que podriem fer és questionar els nostres pensaments: són realment veritables?
És feliç?
Tinc calma, senzillesa i alegria. La felicitat no existix. Tinc la meua ment alliberada de la presó. He aconseguit una mica d'alliberament, i encara hi ha molt més alliberament per descobrir.
