16 de agosto de 2019
16.08.2019
Tradicions

Emoció pura al Misteri d'Elx

La segona part del drama asuncionista, el moment més esperat pels il·licitans amants d'este Patrimoni de la Humanitat, va omplir ahir d'aplaudiments la basíl·lica de Santa Maria d'esta localitat

15.08.2019 | 21:56
Un dels moments més emotius viscuts ahir a la basíl·lica d'Elx.

Elx va assistir ahir des de poc després de les 18 hores a la segona part de el Misteri d'Elx, després que dimecres se celebrara La Vespra. Com és habitual, no cabia un ànima en la basílica de Santa María en la qual s'amuntegaven nombrosos il·licitans i visitants que durant quasi hora i mitja van poder disfrutar d'este Patrimoni de la Humanitat.

La calor, els ventalls, el respecte i les portes del temple obertes de bat a bat han sigut algunes de les característiques d'esta sessió en la qual s'ha coronat amb gran brillantor a la Patrona d'Elx. La 'Festa', segona part del Misteri d'Elx, posà ahir fi a la representació d'este drama sacre cantat amb arrels medievals reconegut per la Unesco en 2001 com a Patrimoni immaterial de la Humanitat.
En esta segona part del Misteri en la basílica de Santa María, després de l'enterrament de la Verge de l'Asunció, patrona de la ciutat, esta ascendix als cels i és coronada.

La Festa comença amb els moments previs a l'enterrament de la Verge per part dels apòstols, que és interromput per un grup de jueus que volen impedir-ho. Apòstols i jueus s'enreden en una lluita i un dels hebreus que intenta tocar el cos de la verge queda paralitzat. Per este motiu, els jueus es convertixen i són batejats per Sant Pere amb el palmell daurat que baixa l'Àngel en la primera part del Misteri, la Vespra i un d'ells recupera la mobilitat.

Apòstols i jueus participen en l'enterrament de la verge i celebren una processó al voltant de l'escenari, fins que es diposita en el centre del cadafal, moment en el qual baixa un dels aparells aeris des de l'alt de la cúpula de Santa María, l'Araceli, per a unir l'ànima de la verge al seu cos i portar-la als cels ressuscitada.

La seua ascensió es veu interrompuda per l'apòstol Sant Tomás que demana disculpes per la seua tardança, ja que estava en les Índies, moment en el qual apareix un altre aparell aeri, la Santíssima Trinitat, que col·loca sobre la patrona la corona imperial que la converteix en reina dels cels amb el cant del Gloria Patri de fons.

Segons els investigadors, aquesta representació es va iniciar en el segle XV, però a meitat del XVI, el Concili de Trento ho va prohibir. Per açò, va ser necessària la implicació d'il·licitans i entitats religioses locals a l'hora de demostrar la seua devoció i culte a la Verge, perquè el Papa Urbà VIII en 1632 atorgara un permís o butlla especial perquè tornara a representar-se.

Part d'esta devoció es va deure a la tradició de culte desenvolupada a Espanya durant el segle XV cap als Evangèlics Apócrifos, textos que endinsaven als creients cap a la figura de la Verge, especialment referent a la seua mort, assumpció i coronació com a mare de Jesucrist.
El Misteri d'Elx és l'únic de les seues característiques que ha mantingut els seus orígens a Europa, i s'ha convertit per als il·licitans és un sentiment religiós que els porta cada any a contemplar la seua representació els dies 14 i 15. A més els tres dies anteriors, 11, 12 i 13, tenen lloc els anomenats assajos generals.

Destaquen els textos, escrits en valencià antic, excepte un salm i alguns versos en llatí, mentre que la música arreplega peces medievals, renaixentistes i barroques. En ell participen actors i cantors no professionals de la ciutat, tots ells xiquets i adults homes. Al costat del text i la música, adquirixen gran protagonisme els aparells aeris, que pugen i baixen des de l'alt de la cúpula de la basílica, on està representat el cel a través d'una gran lona a 25 metres d'altura i amb més de 100 quilos de pes.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook