Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

lluis Mesa

Opinió

Lluís Mesa

El parèntesi: educació i respecte

Hi ha un signe gràfic que m'agrada pel seu talant respectuós. Es tracta del parèntesi. Amb ell, s'inclou una paraula, sintagma o oració sense destorbar ni interrompre res. Així s'hauria d'actuar sempre. Tot es pot dir amb respecte i educació. Per eixe motiu, hui propose que tinguem en compte el seu valor i pensem en el parèntesi..

Estem en festes en la gran majoria de la nostra geografia. És el moment en el qual es barregen el sentiment religiós amb la tradició i la identitat. A voltes, no és fàcil fer-ho. Per exemple, a estes hores que el lector i la lectora miren el diari, un servidor estarà en la romeria de sant Roc a Beselga, un paratge i antic poble d'Estivella envoltat de muntanyes. Més enllà de la vocació religiosa de les persones assistents, es demostrarà que hi ha actes que ens unixen per damunt de l'espiritualitat. Cadascú hi anirà per una motivació. La tàctica del parèntesi d'actuar respectuosament és la que li donarà un altre any l'èxit a la convocatòria.

Estic molts anys sentint als majors que hi ha menys educació. Cada dia m'ho crec més. Tal volta comence a tindre certa edat però la realitat és que la gent no respecta massa els seients del metro dedicats a determinats col·lectius. A més, demanem els drets amb exigències i poc de respecte. L'altre dia, mentre agranava el carrer, comentava amb les meues veïnes del forn de Begoña que la nit anterior un conductor va exigir a unes persones que estaven a la fresca que llevaren les cadires per a aparcar. És clar, que l'Ajuntament no expedix llicències per a eixir al carrer amb cadires i que un cotxe pot estacionar en les zones públiques permeses. Però perquè no respectar la tradició de la fresca o almenys dir amb educació que abandonen eixe lloc, si realment cal aparcar?

En el camp de la política, hi ha una falta de respecte per les denominacions dels grups. Sentim a la dreta parlar del govern del «Titànic» en compte del Botànic. Molt sovint es referixen a Podemos com a comunistes o excomunistes. De la mateixa manera, tot el que sona a conservador a voltes es diu que és feixista o «fatxa». Perquè no respectar el nom i la identitat que cadascú es dona per a ell?

En el tema de la llengua passa el mateix. En dir el meu nom, tal com figura en el DNI, he d'aclarir a moltes persones que no em coneixen que és amb doble l. No crec que siga tan complicat, si escoltes Lluís escriure Lluís. No fer-ho resulta més difícil.

En definitiva, siguem tolerants. Tot es pot fer amb educació, si emprem la tàctica del parèntesi. Les persones sols mereixem ser respectades quan sabem respectar. No costa tant i ens fa a totes i a tots més feliços.

Compartir el artículo

stats