Fa anys li vaig sentir dir al professor Josep Fontana (1931-2018) que necessitàvem una història policèntrica i que aquesta no la tindríem sense fer una més rica història local.

Ahir, dissabte, es va presentar al Castell d'Alaquàs el volum 39 del «Llibre del poble», com es coneix Quaderns..., i he de dir que, des dels seus inicis, tots els que hem gaudit d'aquest projecte, hem intentat tenir en compte les preocupacions dels professors Fontana o Joan Reglà (1917-1973) a l'hora de fer història del nostre poble. Per això, hem procurat que les investigacions donen rellevància als estudis sobre les activitats, els comportaments, les formes de vida, les tradicions, les creacions artístiques i els problemes de les persones d'Alaquàs; però posant sempre en relació aquestes experiències amb sistemes de valor i situacions sociopolítiques més amples tant en el que respecta a l'espai com al temps.

És aquesta complementarietat la que conforma els estudis que es presentaren ahir, a les set de la vesprada, al claustre del Castell: «L'afirmació religiosa i senyorial. Edificis que van marcar la identitat d'Alaquàs i els seus protagonistes» d'Adrià Hernàndez; «Letras a Berenguer: las relaciones de Berenguer de Aguilar (ca. 1502-ca 1579) con el humanismo valenciano» de Concepción Ferragut; «Unos techos en busca de autor: la familia Gregori y los artesonados del castillo de Alaquàs» de Mercedes Gómez-Ferrer; «La retòrica visual al servei del poder senyorial: els sostres cassetonats del Castell-Palau d'Alaquàs» de Pau M. Sarrió: «Nobleza y méritos militares. Pedro Pardo de la Casta: entre el éxito militar público y los problemas económicos privados (1603- ca. 1650)» d'Enric Juan i Josep Juan; «Una fàbrica d'estores al Castell d'Alaquàs (1934-1970, aprox.)» de Rafael Roca; i «El còmic d'Alaquàs. Una aproximació al concurs nacional» d'Iván Garcia. A aquests treballs s'uneix la història gràfica que enguany tracta sobre «Imatges de la quotidianitat» de Teresa Guerrero.

Aquests estudis s'uneixen als més de dos-cents cinquanta que han estat publicats al llarg dels anys documentats per quasi tres-cents investigadors. Tots ells, des de visions plurals, han donat compte de les possibilitats de la història local i han aportat la mirada històrica necessària en tot grup humà; també han mostrat el quefer i els sentiments de dones i homes que viuen en diferents moments. I anima veure que aquesta mirada s'ha anat convertint en una extraordinària pel·lícula de colors cada vegada més nítids sobre la sensibilitat i els subjectes històrics; els sentiments personals i els interessos intel·lectuals; les reflexions artístiques i la valoració científica; les representacions culturals i el compromís cívic..., i que, amb les múltiples reflexions, hem arribat a destacar el poble menut, els seus interessos i creacions, i el seu paper en els processos històrics.

Cada vegada es troben més documents; per això pensem que hi ha tasca per a molta gent i per a molts anys. Siguen, doncs, benvinguts tots els que vulguen, a través de l'estudi de la documentació sobre Alaquàs, gaudir de la felicitat de «tocar amb les mans el que queda de la pols dels segles», com deia el professor Georges Duby (1919-1996).