Fa unes quantes setmanes, fent els tràmits per a donar de baixa un cotxe de vora 20 anys, la xica que m'atenia digué «Hala, ja estan els papers arreglats, el cotxe, per a ferro vell!». Em va sorprendre gratament sentir que una jove, d'uns 25 anys, més o manco, diguera això de «ferro vell» i no la castellana «chatarra», que invadix la parla col·loquial valenciana, catalana i balear d'una manera arrasadora. «Ferro vell» és la denominació pròpia de la nostra llengua per a designar els 'ferros de rebuig, trossos de ferro inservibles si no es tornen a fondre, ferralla'. Fa molts anys, solien haver-hi compradors-venedors ambulants, coneguts com «L'home del ferro vell», que es passejaven pels carrers dels pobles, anunciant-se al crit de «Ferro vell, qui té pa (per a) vendreee!!!». Era una classe de relació econòmica, inviable en estos temps, recuperada en l'Espanya autàrquica, pròpia de l'economia del «trueque» castellà, en valencià «canvi», «bescanvi», i la molt genuïna «barata», que és 'permuta, canvi d'una cosa que es posseïx per una altra'. L'home del «ferro vell», solia baratar utensilis inservibles com ganivets gastats sense talls, culleres rovellades o estropejades, perols abonyats irrecuperables, aixades, relles, llegons, corbelles, i altres eines inservibles, per utensilis domèstics nous, com gots, tasses, plats i altres elements de la llar. Era com el drapaire, però en diferents productes d'arreplega. La paraula, que també s'ha interferit en la nostra parla col·loquial, de la família de la «chatarra», és «chatarrería». Els diccionaris ens oferixen una bona solució, «ferralleria», 'lloc on s'emmagatzema, es guarda, es compra o es ven ferralla', 'activitat de les persones comercien o treballen en ferralla'. El terme «ferralla» també té el sentit de 'menuts, diners en monedes de poc de valor', «No duc diners en paper, només porte ferralla». Però també s'usa el vocable «ferralla» en el sector de la construcció per a denominar l''estructura de ferro que forma l'esquelet d'una obra de formigó armat', «La ferralla la muntarà una altra colla». Una altra paraula que s'interferix amb força en la nostra parla col·loquial és «alambre», que en la nostra llengua és «filferro» o «fil d'aram». Encara que, en principi, designen fils metàl·lics diferents, en la pràctica usem les dos denominacions com a sinònimes. El «filferro» és 'filament o fil de ferro de gran elasticitat i resistència', mentres que el «fil d'aram» és ''fil de coure o d'acer dolç, també molt elàstic i resistent', però, com diem, els dos noms els fem equivalents, «Per a estendre la roba posarem un filferro doblegat i ben estirat», «La pila està embossada, però amb un fil d'aram un poc grosset i doblegat, la desembossarem». I una «alambrada» castellana és un «enfilat» (o «filat»), 'tanca o xarxa de tela metàl·lica de filferro o de fil d'aram', «Tranquil·la, l'enfilat del camp evitarà que entren a furtar-nos el raïm de la parra». I vaja!, a vore si aconseguim recuperar tot el ferro vell, el filferro, el fil d'aram i l'enfilat. I deixem la «chatarra», els «alambres» i les «alambraes»/«alambradas» per a quan parlem en castellà.