La Guerra Civil va decidir el compromís d'esquerres de Pablo Neruda i la seua primera acció política fou fer possible que més de 2.000 exiliats arribaren a Xile a bord del buc Winnipeg. Esta travessia va complir 80 anys el passat dilluns i Neruda, com a cònsul especial per a la immigració espanyola en París, s'encarregà d'enfilar les accions perquè el viatge dels espanyols que havien fugit a França fora una realitat.

Temps després, Neruda seria elegit senador i s'afiliaria al Partit Comunista, però els estudiosos asseguren que el Winnipeg fou la culminaciódel procés de presa de consciència política i ideològica del poeta, la seua «primera acció política», segons Fernando Saez, el director de la Fundació Pablo Neruda. «Jo els vaig posar en el meu vaixell (...). El meu navili esperava, amb el seu nom remot, Winnipeg, pegat al malecón del jardí encés, als antics raïms acèrrims d'Europa», va versar anys després el poeta en Missió d'amor.

Neruda va quedar profundament marcat pel conflicte espanyol. La guerra el va allunyar de tota una generació de poetes i intel·lectuals amb els quals havia coincidit en Madrid, quan era consol de Xile, i li va arrabassar al seu amic Federico García Lorca. «Continuaria sent diplomàtic xilé fins a 1943 i no és fins a 1945 quan es descobreix públicament com a militant comunista, però la Guerra Civil és decisiva en la seua evolució política», detalla l'escriptor Mario Amorós, autor d'una biografia del poeta.

En 1939 el llavors president de Xile, Pedro Aguirre Cerda, va enviar-lo a París com a cònsol per a la immigració espanyola, on va concentrar els seus esforços per a donar una eixida als refugiats. Va aconseguir el buc Winnipeg de mercaderies francés que es va modificar perquè poguera albergar a més de 2.000 passatgers.

No se sap amb certesa el nombre d'espanyols que van pujar al vaixell (2.100, 2.130, 2.201...), però de l'elecció dels passatgers també es va encarregar Neruda: va sol·licitar que foren mestres i intel·lectuals, però el Govern de Xile va demanar que embarcaren només «homes de treball», obrers qualificats de l'agricultura, la pesca, la indústria tèxtil, la gastronomia... «Tots eren militants dels partits del Front Popular, però es va prioritzar la seua capacitat laboral per damunt de la seua condició política», relata Amorós.

Mesos després, el 4 d'agost de 1939, el Winnipeg va salpar des del port fluvial de la localitat francesa de Pauillac. Després d'una escala a Arica (Xile), on van descendir 24 passatgers, el 2 de setembre de 1939 va arribar al port de Valparaíso.

Una gran obra col·lectiva

«És la major manifestació de solidaritat de Neruda amb la República espanyola», assevera Amorós. «És una obra col·lectiva encadenada per Neruda però amb una gran participació del Govern en l'exili de la República, i del Govern i del poble xilé, que acull als espanyols d'una manera meravellosa», agrega. L'arribada dels exiliats va marcar un abans i un després en la història de Xile, expressa Sáez, perquè va portar «la llavor d'un pensament més lliure i d'una cultura més profunda».

Anys després, Neruda es va referir a la gesta del Winnipeg com el seu millor poema: «Que la crítica esborre tota la meua poesia, si li sembla. Però este poema, que hui recorde, no podrà esborrar-lo ningú», va escriure.