Llegint un relat curt d'una xica de vint i uns poquets anys, que em demana que li'l revise, per a un concurs literari, veig la frase «Per falta de cura se li va engripar el motor del cotxe ...» Les paraules «cura» i «engripar», i més anant en la mateixa oració gramatical, induïxen a pensar que la frase podia referir-se a la grip, que com sabem és 'malaltia infecciosa epidèmica aguda, d'origen víric, que provoca febra, catarro i malestar generalitzat', però també anava «el motor del cotxe». I els motors no contrauen malalties, que queden reservades a persones, altres animals i vegetals, però no per a màquines. Pel context, es veia que la xicona es referia al fet que al protagoniste de la narració se li havia «gripat» el motor del cotxe. Com sabem, el terme «gripar» fa referència a 'les peces (d'un engranatge o d'un motor) quan queden travades, engarrotades, generalment per falta de lubricant'. Em pose en contacte amb ella perquè corregisca eixa errada i m'explica que no domina molt el llenguatge de la mecànica i que va pensar que el verb «engripar», a més de designar la malaltia gripal, també englobava el sentit de la petada d'un motor. També creia que «gripar» era un castellanisme incorrecte perquè no el va vore registrat en el diccionari que va consultar, el de l'Institut d'Estudis Catalans. Una errada la té qualsevol. Una miradeta al Diccionari normatiu valencià l'haguera treta de dubtes.
«Gripar» és una paraula normativa des que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua l'ha inclosa en el DNV. També la registra l'ésAdir, el portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. I no és cap castellanisme, sinó que és un gal·licisme adaptat, procedent del francés «gripper», «Fernando Alonso diumenge corria com mai, però el motor del cotxe se li va gripar, i abandonà, com sempre». «Engripar-se», com sabem i diem, és 'caure malalt de grip', 'contraure la grip'. «En esta casa tots agarràrem la grip l'hivern passat», «Ara la xiqueta també s'ha engripat». L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a engripar-se categoria normativa definitiva incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià. També es troba registrat en la majoria de diccionaris valencians i en el Gran diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, però no en el de l'Institut d'Estudis Catalans, a pesar que catalans i catalanes, com nosaltres, també s'engripen, de manera que la xica esmentada al principi, si «engripar» l'haguera buscat en eixe diccionari tampoc l'hauria trobat, i a saber què haguera posat per a descriure l'avaria del cotxe del protagoniste de la narració, encara que sempre haguera tingut el recurs dels verbs «trencar», «rompre», «espatlar»/«espatllar», la locució 'fer-se malbé' i altres sinònims o equivalents parcials o totals de «gripar». En la frase equívoca del relat de la xica de hui, «Per falta de cura se li va engripar el motor del cotxe...», hi ha la paraula «cura», però no en el sentit de «curació», sinó de «atenció», «cuidado», en castellà, però com que s'acaba l'espai, de la «cura d'ancians», com si tots estigueren ferits, en parlarem un altre dia.
