A Santiago els pelegrins arriben per diferents vies, ja siga caminant, a cavall, o bé amb bicicleta, i fins i tot a vela, però recórrer a un viatge subaqüàtic per a, de pas, conscienciar sobre la contaminació marítima, és una cosa inèdita fins hui.
La logística és complicada, per la necessitat d'experts i de diferents materials i vehicles i, enfront de les tradicionals fletxes grogues, en este cas els indicatius que guiaran són enormes monòlits en els fons marins, que arriben a un pes de fins als cinquanta quilos.
Un grup de bussejadors bascos són els que han decidit obrir este nou Camí de Sant Jaume per les venerades aigües del Cantàbric.
El precursor del ja batejat com a «Camí de Santiagua», Adolfo Rodríguez, compta que la idea va sorgir fa quatre anys quan va recórrer d'una manera més convencional esta històrica ruta de peregrinació i va quedar marcat per la «màgia» de les seues diferents modalitats i per les experiències personals que va viure en elles.
Una manera diferent i única
«Volia tornar a Santiago de Compostel·la però volia fer-ho d'una manera diferent i única», relata Rodríguez, que va compartir la seua visió, fet i fet un desig, amb tres companys, Deva Corprengues, Nekane Fernández i Iker Yraolagoitia, amb els quals fa dos anys i mig va desenvolupar «tota esta bogeria».
Esta ruta sota el mar ha comptat amb 21 etapes en les quals han col·locat monòlits de direcció cap a Santiago en el fons marí d'Hondarribia, Sant Sebastià, Getxo, Santander, Gijón, Ribadeo i en la zona de la Coruña.
Des del «Camí de Santiagua» intenten aportar la seua «goteta» per a lluitar contra els microplàstics, la sobrepesca que deixa zones desèrtiques, els abocaments d'hidrocarburs i d'esta manera tractar de conscienciar a la població i, a la vegada, d'educar a les noves generacions.
«Cal tractar al mar amb respecte», declara Euskobuzo, qui descriu el Cantàbric com un «poc salvatge» però amb uns encants que desconeix molta gent i del qual espera amb este projecte allunyar-lo d'eixa «llegenda negra de fred, fosc i una mica lleig».
Els peculiars pelegrins han comptat amb el suport institucional dels governs basc i càntabre, i van ser rebuts pel president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, qui va aplaudir la iniciativa.
«Hem tingut el suport d'ajuntaments com el Getxo i altres localitats que volen que este camí passe per les seues aigües», compta el bussejador, que espera que en el Xacobeo 2021, una fita perquè l'any sant precedent data de 2010, el nou camí estiga funcionant, amb els seus diferents punts d'immersió, i que «tots els bussejadors del món recórreguen este mar meravellós».
