Alfred Hitchcock va dir una vegada «no faces pel·lícules amb xiquets, ni amb gossos», però Disney ha decidit portar-li la contrària reobrint el debat sobre la presència o no d'animals amb la nova adaptació de «La Dama i el Rodamón» que tindrà gossos de debò, a diferència de la història de Simba i Nala en el «Rei Lleó», que és digital.
Des de fa moltes dècades el cinema, primer, i de manera més recent la televisió i la publicitat han utilitzat les habilitats dels animals reals per a vendre les seues històries, però darrere de les llums i les càmeres no sempre tot és feliç ni el tracte rebut durant els rodatges no sempre és elogiable. De fet, les associacions en defensa dels animals ja fa temps que es queixen i denuncien els tractes vexatoris.
Als Estats Units, l'associació Persones pel Tracte Ètic als Animals (PETA) denuncia des de 1980 casos de maltractament animal, fins i tot morts, al cinema i la televisió en pel·lícules tan conegudes i taquilleres com «La porta del cel» (1980), «La vida de Pi» (2012), «Zooloco» (2011), «Apocalypse Now» (1979) o «El Hobbit» (2012).
A Espanya, l'ONG Amnistia Animal en 2002 i la Plataforma Estratègia Animalista en 2013 van denunciar, respectivament, la mort de vedells i bous de lídia en les pel·lícules «Hable con ella» (2002), de Pedro
de Pedro Almodóvar, i «Blancaneu» (2012), de Pablo Berger. A esta última, al novembre de 2014 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va obligar a la comunitat a obrir un expedient sancionador per la mort de nou vedells.
Ara, a Espanya, l'ús d'animals en cinema i televisió està permés, sempre que es complisquen uns estàndards que garantisquen un benestar mínim, com la presència d'un veterinari, el que les associacions animalistes veuen insuficient. A més, hi ha alternatives tecnològiques, ja que els efectes especials o les imatges en 3D permeten simular accions sense que perille la vida de l'animal, sempre que el pressupost ho permeta. La factoria Disney ja ho va fer amb la versió d'«El llibre de la selva» i ho ha tornat a fer recentment amb «El rei Lleó».
Professionalització
Amb el pas dels anys s'ha professionalitzat la presència animal en la pantalla i les empreses especialitzades són les primeres interessades en què els animals siguen ben tractats. «Entrenem animals perquè estiguen acostumats al cinema», compta Augusto Peralta, gerent de la productora Fauna y Acción, qui explica que «cal acostumar-los des de xicotets, sempre mirant pel seu benestar», premiant-los amb menjar, «mai maltractant-los».
Com tot actor o actriu de , els animals també tenen un guió i unes pautes de rodatge. Peralta explica que perquè actuen s'han de guanyar la confiança dels animals: «Des de xicotets els movem, els traiem, els portem a platons... perquè quan siguen adults ja ho hagen viscut i no tinguen por.
