Un dels majors abocadors humans es troba sobre els nostres caps i és invisible a simple vista. Sis dècades de carrera espacial han deixat en òrbita milers de tones de ferralla que amenacen els sistemes de comunicació en el nostre planeta, advertix Nacions Unides.
«A mesura que augmenta el nombre d'actors i objectes llançats a l'espai, el problema s'està convertint en una preocupació major per a la comunitat internacional», explica Simonetta Di Pippo, directora de l'Oficina de Nacions Unides per a l'Espai Exterior (Unoosa).
Des de 1957, quan es va iniciar la carrera espacial, més de 5.000 llançaments han acumulat un cens d'uns 23.000 objectes en òrbita. D'ells, només uns 1.200 són satèl·lits en funcionament, segons l'Agència Espacial Europea (ESA). La resta manca d'utilitat i es classifica com a fem espacial. Un problema enorme són les restes de col·lisions entre satèl·lits o fuselatges de coets i altres artefactes en òrbita.
Sense solució encara
I la situació s'agreuja perquè és un efecte en cadena: quants més objectes hi ha en òrbita, més probabilitats existixen de noves col·lisions i de crear més ferralla a la deriva.
L'ESA estima que existixen uns 750.000 objectes de més d'un centímetre sense utilitat orbitant a enorme velocitat -56.000 quilòmetres per hora- i l'impacte dels quals contra un satèl·lit o una estació espacial pot causar greus danys. De moment no hi ha solucions tècniques per a este problema i només es pot previndre la creació de nova ferralla.
A més, s'espera que el fem augmente, perquè la carrera espacial continua el seu desenvolupament i, sobretot, perquè una nova generació de xicotets satèl·lits de baix cost han començat a envair l'espai.
Elon Musk, fundador de l'empresa de cotxes elèctrics Tesla, i Jeff Bezos, amo d'Amazon, són dos dels molts empresaris que tenen projectes per a instal·lar xarxes de xicotets satèl·lits, o megaconstel·lacions, per a expandir la banda ampla a tothom i serveis d'internet de baix cost.
«Si bé la nova tendència de col·locar grans constel·lacions de satèl·lits en òrbita podria beneficiar les tecnologies de comunicació, també té el potencial de generar noves deixalles espacials, especialment pel major risc de col·lisió i de llançaments per any», exposa Di Pippo.
«Una altra preocupació respecte a estes megaconstel·lacions és la seua possible contaminació lumínica, que podria complicar l'observació i investigació espacial», agrega. «Com qualsevol altra activitat espacial, els beneficis i els perills hauran de sospesar-se. La transparència i la cooperació internacional en els procediments de col·locació de megaconstel·lacions en l'espai seran essencials per a mitigar el problema i garantir la seguretat futura de l'entorn espacial», abunda la responsable de l'agència de l'ONU.
Moltes activitats en la Terra depenen de l'espai, perquè quan es fa una telefonada o una transacció financera, s'usa un geolocalizador o es consulta el temps, s'utilitzen dades transmeses per satèl·lits.
«A causa del perill de col·lisió, els satèl·lits de telecomunicacions, i en general tots els nostres objectes funcionals en l'espai exterior, afronten un risc creixent de danys pel fem espacial», subratlla l'experta.
Di Pippo exposa que la comunitat internacional treballa per a preservar l'espai com bé comú de la humanitat per a les generacions futures, i s'impulsa que els estats i les empreses adopten mesures voluntàries. De moment no existix una regulació internacional obligatòria per a evitar ferralla espacial entre els qui participen en la carrera espacial, tant estats com empreses.
Encara que el número de llançament anuals ha augmentat en l'última dècada -en 2018 es van produir 111 mentre que en 2008 van ser 66- cadavegada es dissenyen els objectes espacials perquè, una vegada complisquen amb la seua comesa, puguen desaparéixer de l'òrbita.
