Lleonard Torres (Riola) nascut un any després que Llorenç Giménez (Alfafar), som dos amics. Aquesta tasca ha estat feta pel gust de fer-la. En hores nostres. L'estima pel nostre país ens ha permés aportar aquest recull de rondalles de la nostra comarca. Rondalles de la Ribera és un recull de contes populars arreplegats al CP Sant Blai de Llaurí.

Recordes, Llorenç, així vam escriure en la contraportada del primer llibre de rondalles que vam publicar l'any 1993 i que amb tanta il·lusió va il·lustrar Joana Tamarit. I com tu bé deies: «amics, tot cau a casa».

No ens ho creiem quan Joan Escrivà de l'editorial Camacuc ens va dir que volia editar aquells textos.

Llorenç, recordes aquell dia a l'escola de Llaurí que t'havia pegat per fer neteja. Entrares a la classe amb un grapat de papers i em preguntares:

-Lleonard, què fem amb aquest papers?

-Què tenen escrit?

-Tenen uns contes que han arreplegat els alumnes.

-Deixa-m'ho i li donaré una ullada.

-Bé, t'ho deixe damunt de la taula.

Vaig continuar la classe sense pensar que d'aquells papers naixeria el nostre primer llibre titulat: Rondalles de la Ribera.

Quan la clase va arribar a la seua fi, vaig agafar aquell munt de papers i els vaig ficar dins de la bossa que duia. Abans de pujar al cotxe per a tornar a casa et preguntí «i en això que fem? Podries llegir-t'ho i apuntar les característiques que té cadascuna o bé posar-li una nota o també m'agrada o no m'agrada, el que tu vulgues però que siga aclaridor. Quan ho tingues m'ho passes i jo faré el mateix. A veure si coincidim o no en algunes. Llorenç, podem repartir-nos-les i així avançarem». I així ho vàrem fer.

Després férem una selecció i començàrem a corregir els textos recollits pels alumnes. Una vegada fet, ho portàrem a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, on havien publicat obres d' Enric Soler i Godes i Carles Salvador. En un principi ens donaren bones esperances. Passava el temps i allò no anava avant, fins que ens varen dir que la conselleria no publicaria més llibres. Ens quedàrem despagats. Ho portàrem a una altra editorial i va emetre un informe desfavorable i ens tornà a caure l'ànima als peus.

A la fi contactàrem amb l'editorial Camacuc. Joan Escrivà s'entusiasmà amb la idea i es va comprometre a publicar-lo. Proposàrem que Joana Tamarit Escrivà seria la il·lustradora.

Recordes, Llorenç, quan vam veure publicat el llibre que havíem fet entre els tres? Era un gran goig. Després vingué la presentació en la Fira del Llibre, en la carpa de l'editorial Camacuc, era una gran alegria. A continuació la signatura de llibres. La presentació en la llibreria Xúquer d'Alzira, on el llibreter Vicent Slivestre es va quedar enlluernat de la portada del llibre: «La serp i la xiqueta són encantadores? i el color?!».

Recordes? Canal 9 també va vindre a la presentació i en el telenotícies ho van dir.

Aquest llibre es va vendre molt bé gràcies a la teua encisadora màgia que sabies crear contant els contes.

En l'any 1994 va vindre la publicació de Rondalles Meravelloses de la Ribera, on tornàrem a insistir en aquesta tradició de la cultura popular, de la màgia del nostre imaginari que restava amagat i calia traure a la llum. Joana Tamarit tornà a ser la il·lustradora amb una portada que reflectia de quina manera es transmetien aquests contes.

Aquest llibre va resultar en certa manera, més fàcil de publicar, perquè el primer havia fet camí. L'editorial Camacuc de Joan Escrivà va tornar a donar suport a aquesta proposta.

Tu continuaves en la tasca de mestre i contacontes, i així passaren els anys, fins que tornàrem a fer una altra collita de rondalles. Josep Chaqués que dirigía la col·lecció Ala delta i després en Albades de l'editorial Edelvives, en l'any 1999 va publicar el llibre, Pepet el Geperut i Roc el Panxut i altres rondalles dedicat a la Ribera.

Rafael Arnal, de l'editorial l'Eixam de Tavernes Blanques, va reeditar en l'any 2010 Rondalles Meravelloses de la Ribera. Quina satisfacció tinguérem!

Recordes, Llorenç, que en el 2010 et brindares a presentar l'exposició de pintura «Perfum de nit de Joana Tamarit» a la seu de la Intersindical Valenciana? Vas traure d'aquella maleta uns llibres que amb la màgia de les paraules, creares tot un ambient referent al color i l'harmonia dels quadres.

Vull dir-te, amic, que acaba de comunicar-me un representant de l'Obra Cultural de l'Alguer que m'han guardonat amb el 2n premi de narrativa Rafael Sari. M'hauria agradat compartir aquesta satisfacció amb tu. Sé que em diries: «Gramàntol, que orgullós estic? açò va avant».

Ara, Llorenç, que te n'has anat ens sentim una miqueta orfes, sols una miqueta perquè sempre et tindrem en els teus llibres i en els llibres que vàrem fer en hores nostres i sols pel gust de fer-los.

Fins sempre.