A l'arxiu del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet -just on reposen les restes del rei en Jaume, es conserva un document que porta per títol Còpia de la insigne i nunca vista professó de la mutació de la bandera del sereníssim rei don Jaume, feta a 9 d'octubre 1538 i faedora en lo any 1638 en la noble ciutat de València. Com es dedueix, algú el degué fer copiar, de cara a tenir informació, per a celebrar el centenar del segle XVII. Però, gràcies a aques escrit sabem més dades del que es va fer el 1538 -que també apareix narrat a la Història de València, de Pere Antoni Beuter.
Així, al manuscrit de Poblet, llegim que «primerament anaven tots los officis y mestres de la dita ciutat, ab les banderes y estandarts, ab sons, y ben vestits y ataviats; e aprés, lo centenar del gloriós sent Jordi, ab la bandera del dit centenar, ab ballestes y arcabusos, y vestits ab les insígnies del dit gloriós sent Jordi, ab atambors, a modo de guerra. E aprés, los frares (...) e lo clero de la dita ciutat (...) y lo excelentíssimo senyor don Ferrando de Aragón, duch de Calàbria e llochtinent general en lo present regne de València. E davant lo dit pali anaven tres bisbes (...) e darrere lo dit pali anaven» una sèrie de nobles que esmenta. «Aprés de tots los dessús dits nomenats anave la senyera de la dita ciutat, la qual aportave lo molt magnífich mossén Joan Guillem Pelegrí Català, generós» i després els jurats i altres funcionaris de la casa de la ciutat i d'altres institucions. Anava, doncs, tot el món.
La processó «arribà al portal vulgarment dit de Sent Vicent, en la torre del qual portal estaven alguns del dit centenar de Sent Jordi y tirant moltes bombardes y archabusos reberen la dita senyera (...); e avallaren una corda de cànem y lligaren aquella, la qual pujaren per damunt la dita torre, y per la part de fora la avallaren, hon la tornà a cobrar lo dit magnífich justícia criminal. Y en lo modo sobredit arribaren a Sent Vicent la dita professó, la qual, tornant del monestir del gloriós Sent Vicent, quant fonch al portal dessús dit de Sent Vicent, feren la mateixa cerimònia de pujar y avallar la dita senyera per la dita torre en la forma desús dita», i continua la volta de la desfilada, fins que retorna a «la casa de la sala de la dita ciutat.» Martí Alfonso, lloctinent d'escrivà de la sala dels jurats, fou l'autor del relat, i sabem, també, per algú que ho va escriure posteriorment, que la despesa fou de «setze mília lliures ben gastades, fora las gramalles dels senyors jurats, que són 50 lliures per magnífich».
