10 de octubre de 2019
10.10.2019

L'AVL posa veu al diccionari

El glossari de l'acadèmia dona l'opció d'escoltar la pronúncia de 115.000 termes

09.10.2019 | 21:50
L'AVL posa veu al diccionari

El Diccionari Normatiu Valencià (DNV) que publica l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) té veu i ja «parla». Els usuaris que han entrat els darrers dies a la plana web (http://www.avl.gva.es/lexicval/) hauran pogut comprovar l'aparició d'una nova icona just al costat de la paraula que s'ha buscat al diccionari i de la transcripció fonètica d'esta. En fer clic en el dibuix de l'altaveu, es pot escoltar com es pronuncia el terme consultat.

En incorporar esta nova funció, el diccionari valencià ha anat més enllà d'altres glossaris espanyols i de llengua catalana, que no compten amb gravacions sonores, que només acostumen a incorporar alguns traductors de llengües estrangeres. En total, es poden escoltar uns 115.000 termes, tots els del DNV excepte les abreviatures, prefixes, sufixes... i altres paraules sense entitat pròpia. Tanmateix, s'ha unit el Corpus Informatitzat del Valencià (Cival) amb el diccionari, el que permet vore exemples l'ús real del terme cercat en textos periodístics, literaris...

La idea d'introduir el so en la recerca sorgix de la «consciència de l'AVL de què l'oralitat té cada vegada més importància en tots els àmbits de la vida social, especialment en l'ensenyament i la transmissió de llengües», explica Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'Acadèmia i col·laborador de Levante-EMV. De fet, es pot dir que este suposa un tercer pas en esta línia ja que, com apunta Lacreu, en 2006, el Diccionari Ortogràfic de l'AVL ja va fer referència a la pronúncia de la vocalització oberta i tancada. A més, en 2014, el DNV va incloure la transcripció fonètica de les paraules, per indicar com s'han de dir.

Les veus que han dut a terme esta tasca, una masculina i altra femenina, han enregistrat els sons de les 115.000 paraules en un valencià que l'AVL ha considerat «estàndard i general». El cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics afirma que s'ha buscat «una convenció unitària que no distorsionara, el que no vol dir que s'anul·len les diverses pronúncies existents». «Era desitjable la utilització d'un valencià general o estàndard per a l'ensenyança de la llengua, el que existix en totes les llengües i que té un marge de variació». Com a exemples de peculiaritats que no es poden escoltar al diccionari però que no se consideren errades que calga corregir, Lacreu parla de «l'harmonia vocàlica» de les comarques centrals o la pèrdua de les «r» finals al llenguatge oral del nord de la Comunitat Valenciana. «Són pronúncies plenament legítimes que no s'han de corregir, però que les persones que tenen una altra llengua materna no té sentit que aprenguen», recalca. No obstant això, no descarta que en un futur es puguen incloure més veus que enregistren estes variacions.

Així, l'Acadèmia pretén que la nova funció siga útil per als nous parlants del valencià i els facilite la tasca, ja que és senzill «sentir una paraula moltes vegades per a aprendre la seua pronuncia amb correcció», a diferència del que ocorre amb la transcripció amb alfabet fonètic, el qual s'ha de saber interpretar.

La gravació es va dur a terme en tres mesos i es va revisar el so de la majoria de paraules, el que va provocar la repetició d'unes 3.000, per a garantir una pronunciació òptima. Josep Lacreu assegura que fou un procés «ràpid però intens» i recorda que el diccionari «s'actualitza tots els mesos» amb noves paraules, el so de les quals s'incorporarà de forma progressiva. Alguns dels nous termes afegits recentment són: «pixar colònia», «empoderament», «hormonar» o «fer la rosca».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook