En una recent vesprada senyalada amb un ventet mariner, als jardins Mercè Rodoreda de Barcelona, va explicar Marina Anatólievna Abràmova els noms i els fets de la traducció a la llengua russa d'alguna de les obres més rellevants del nostre país i d'Europa, entre les quals el Tirant lo Blanc. Una laboriosa meravella teixida al carreró Spessopeskóvski de Moscou, amb la col·laboració de Pëtr Skobtsev i un miler de notes de Katia Gúixina (que allí l'estava escoltant).
L'emoció vespertina del vell casal de la Biblioteca de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, retia homenatge a la vida pedagògica de la Universitat Lomonóssov, incloent-hi una dotzena de lectores i lectors catalans i valencians que hi havien col·laborat: obreres i obrers de l'estudi de la nostra llengua compartida en més de 150 Universitats de més de 30 països de tot el món.
Havia parlat en l'acte amb entusiasme la l'escriptora Bel Olid, presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que hi celebrava així el Dia de sant Jeroni -patró universal dels qui apreciem totes les llengües del món. I també Izaskun Arretxe, de l'Institut Ramon Llull -estudiosa que va començar la seua carrera intel·lectual amb una Tesi sobre l'Amor en Ausiàs March, ¡defensada a la Universitat de Melbourne!
Unes hores incertes -com les de la ciutat que he estimat escrita en el llibret Vesprades de Moscou-, cantades de sensibilitat exquisida: l'acte es va cloure amb l'entusiasme savi de qui l'havia començat, Miquel Cabal, recitant un poema amb llengües abraçades: ell en la de la sàvia traductora i ella en la nostra. Feia pensar l'ambient, com no, en els recitals d' Evguenni Evtuixenko de fa dècades a Barcelona, que expandiren la passió per la recitació entre nosaltres: sense l'Evtuixenko, per exemple, no haurien existit les recitacions d' Ovidi Montllor.
Tornem a la sensibilitat. ¡Com ressonava la veu de l'Abràmova -que tan sap i parla en les llengües de Vissotski, de Brassens o de Raimon, més que en la de Castella-, a les oïdes dels assistents, entre els quals alguns escriptors i escriptores valencianes, coordinades per Gemma Pasqual, de la secció valenciana de l'AELC convocant d'un generós triomf internacional de la paraula. Entre les dificultats i els ideals de la saviesa, en la vesprada de la calma del jardí, només navegada per algun teuladí exiliat o algun colom famolenc, recordava jo, i cal recordar, que en rus hi ha una paraula, mir, que vol dir alhora «pau» i «món». Gràcies.
