Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

lluis Mesa

Opinió

Lluís Mesa

Màgia i ritual dels epitalamis

L'alfabet és una gran font d'inspiració. A voltes, les lletres i les paraules ens ajuden a pensar. Així em passà fa unes setmanes en el sopar Estellés d'Estivella. Va ser una nit meravellosa al costat d' Isabel, la neta del poeta. També estava Vicent Añó. Un home al qual admire, no per ser gendre de l'escriptor, sinó per tot el que li ha tocat patir per la llengua des de l'ajuntament del Cap i Casal. En aquella trobada, proposí seguir el lletraferit a partir dels versos dedicats als pobles de la comarca. En la posterior tertúlia, esmentàrem el caràcter pla d'eixa poesia i la facilitat que tenia per a descriure els sentiments del poble. Mentrimentres repassàvem el text dedicat a Faura, va eixir una paraula: l'epitalami. Significa un poema realitzat en una cerimònia nupcial. Mirar-la entre amigues, com Fina Mateu, em va fer pensar que, al costat de cada vers o moment senzill, hem de posar màgia i encís amb algun ritual o paraula especial. La poesia estellana és transparent però recorre a termes cultes, com l'epitalami, la qual cosa li infon un toc distingit. Amb eixe pensament, vaig iniciar una reflexió.

Soc dels qui pensa que hem de dignificar qualsevol acte senzill i omplir-lo de valor. Per eixa raó és important l'elegància, el protocol, la indumentària o el ritual. No es tracta de fer artificiosa una celebració però sí d'infondre un toc que la fa inoblidable. Unes paraules en un dinar o en un reencontre familiar ho fa diferent, com un epitalami. Cada volta, fem més atractives les bodes civils en omplir-les de paraules que expressen les amistats o els familiars. És una forma contemporània d'entendre els epitalamis.

L'elegància, doncs, no s'ha de perdre mai ni per a criticar. Cal tindre esperit crític. És saníssim expresar les discrepàncies. En estos dsies, per exemple, he sigut criticat (algú diu que insultat) pel fet d'escriure en esta columna. El company Leo Giménez ho va ser fa uns mesos en un article titulat «L'ahuelo, l'humoriste de les manchegues». És important no perdre la sàtira. Potser és bo que a un servidor li diguen «bonyiguer» però és penós que es perda la màgia del discurs amb insults. La critica ben feta ha de fer-se també amb paraules sàvies i cultes, com les que formen un epitalami. Actituds totalitàries, com l'ocorreguda en un cine davant una projecció d'una pel·lícula d' Amenábar o l'insult d' Ortega Smith de Vox a les 13 Roses són violentes com determinats textos incendiaris que patim alguns articulistes i els quals és millor ignorar.

En conclusió, busquem la màgia en les nostres paraules quotidianes i posem en elles sempre un terme culte o epitalami, com Andrés Estellés, sense recarregar el discurs. No deixem tampoc de fer irrepetible cada acte senzill amb un discurs, el vestuari o un ritual que el faça encisador i recordat. La vida és especial si ens encabotem a fer-la així.

Compartir el artículo

stats