J osep Rodríguez va nàixer a València l'agost de 1630. Va estudiar gramàtica i filosofia a la universitat local i el 1649 professà de frare trinitari, en la mateixa ciutat, des d'on passà a estudiar arts a Xàtiva i teologia, després, a València. Sembla que no va obtenir el títol de mestre, encara que alguns li l'han adjudicat. És d'assenyalar el judici ben positiu que en féu Vicent Ximeno, sobre la seua persona i la seua obra: «El fue el que más trabajó hasta los principios de este siglo en la historia literaria de nuestro reyno (...).. Su lección fue inmensa, su amor a la patria excessivo, su laboriosidad incansable.»
Va pertànyer a l'àmbit de la cultura extrauniversitària que a finals del XVII, a València, va ser la més dinàmica, moderna i avançada, i que hom coneix ara amb l'apel·latiu atorgat als seus representats de «novators». Aquests personatges freqüentaren les diverses acadèmies locals d'aquells anys, i destacaren en disciplines com la matemàtica. De fet, el trinitari Josep Rodríguez és considerat l'iniciador de la bibliografia com a disciplina moderna i més enllà de l'erudició puntual com s'havia conreat anteriorment i de manera esporàdica. Rodríguez elaborà la seua Biblioteca valentina que encara en els nostres temps és indispensable a l'hora de conéixer dades i obres dels valencians anteriors al segle XVIII. Al temps de morir Rodríguez, el 1703, el seu treball es trobava a la impremta i només mancava la impressió del pròleg i algunes parts finals. Però una vergada mort l'autor, la tasca impressora es deturà per interessos personals que no resten massa clars i, a pesar de la voluntat, per exemple, de Gregori Maians, d'acabar el llibre, ja testimoniada el 1731, aquell no va eixir fins el 1747, any en què, tot just, apareixia també el primer volum del treball de Vicent Ximeno, amb el qual va competir i fou, en última instància, el motiu que finalment se'n publicàs l'obra.
Josep Rodríguez, però, a banda de la seua tasca erudita de bibliògraf, en el seu temps va destacar com un gran sermonador i així, va donar a la impremta diversos textos d'oratòria sagrada, i va deixar manuscrits amb una Corónica de la provincia de Aragón del orden de la Santíssima Trinidad, una Bibliotheca Ordinis Sanctissima Trinitatis, uns textos Purpura valentina i Purpura trinitaria, on faria els catàlegs dels personatges de cada àmbit respectiu, i d'altres, entre els que cal destacar Noticias del Real, palacio de Valencia i una Vida del Venerable Padre Francisco Simó. Ara, quasi totes perdudes.
