No tot en el congrés sobre la figura de sant Vicent Ferrer van ser paraules. La importància i l'abast de la seua producció historiogràfica i documental han fet possible que el Museu de la Catedral de València, juntament amb la Nau de la Universitat de València (UV), inauguraren l'exposició «Vicent Ferrer: un predicador de la tardor medieval» amb una «mostra selecta» de l'obra del dominic valencià, repartida en els dos espais.
Els documents que poden vore's en les vitrines, d'un fort valor històric, religiós i cultural, són un recull de les peces més importants produïdes pel predicador, fruit de les aportacions de l'Arxiu de la Seu de València, així com de la UV i del convent dels Dominics, entre d'altres. Hi ha des d'escrits religiosos, fins a textos personals, passant per alguns de gran transcendència política per a l'època, fet que s'explica amb la potent vessant política que el valencià també va tindre a l'Edat Mitjana.
Concretament, la «peça extraordinària» de la mostra és la Bíblia personal de sant Vicent Ferrer que portava allà on anava, un manuscrit que data de finals del segle XIII, la qual està plena d'anotacions de la mà del predicador valencià.
D'altra banda, entre els nombrosos textos de caràcter religiós que es podran trobar a l'exposició, també destaquen tres blocs diferents de sermonaris que sant Vicent Ferrer utilitzava per a predicar en els seus viatges, dels quals «sols falten alguns desapareguts a la Guerra Civil Espanyola, però que segur que prompte es recuperaran», assegurava Vicent Pons, canonge de la Catedral de València, en la inauguració de la mostra.
Altres documents, com la butlla de canonització de Vicent Ferrer, clau en el seu nomenament com a sant, o textos que mostren la presència de Ferrer al Compromís de Casp, on es va coronar Ferran d'Antequera com a rei d'Aragó, romanen a l'exposició.
