Fa més de sis-cents anys, Vicent Ferrer caminava pels carrers de València i de tot el Regne, i els seus sermons travessaren les fronteres de la Corona d'Aragó. Els seus miracles van fer arrel en tots els racons per a endinsar-se en la cultura popular valenciana. Però no sols existix eixe Vicent Ferrer. La figura del sant valencià amb una de les majors projeccions internacionals no es limitava a les seues obres miraculoses que han quedat endinsades en la tradició del poble valencià.
Si després del congrés «Vicent Ferrer: projecció europea d'un sant valencià», que es va clausurar ahir, s'ha d'extraure una conclusió, sense dubte és la necessitat de «recuperar la figura de Vicent Ferrer com a predicador d'una talla excepcional, i que no quede sempre eixa visió de sant popular que, al cap i a la fi, resulta buida». Són les paraules d'un dels màxims responsables de les jornades sobre el dominic valencià, Francisco M. Gimeno, de la Universitat de València, qui mostra el desig que la societat valenciana faça una labor de redescobriment del Vicent Ferrer predicador amb una forta importància històrica, per la qual sembla que «hi ha una manca d'interés» per part de la societat, expliquen des del congrés organitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Comissió de l'Escriptor de l'Any Sant Vicent Ferrer.
«No és profeta en la seua terra, sols el coneixem pel folklore», coincidix també Albert G. Hauf, membre del comité científic i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Justament l'encarregat de donar unes de les últimes paraules d'esta fita emmarcada dins del centenari de la mort de sant Vicent, en la seua conferència «La vida de Jesucrist predicada per sant Vicent». Hauf va centrar la seua intervenció en l'existència d'un sermó vicentí a la Seu de Mallorca, on s'explicava la vida de Jesucrist a través de la missa. Un sermó de trenta-tres actes, tants com els anys que tenia Jesús quan va morir en la creu. «He analitzat el simbolisme de tots els sermons, he fet una mica de teòleg. Per a mi la Teologia servix per a la Filologia; permet comprendre els textos», manifestà Hauf sobre la seua labor quant al món de Ferrer.
Un congrés universal
Fins i tot a Prússia es va prendre com a model al predicador valencià, conten els experts. Una projecció global refermada «perquè hagen vingut participants d'altres països on tenen estudiat a sant Vicent més que les nostres institucions en algunes ocasions», manifesta Hauf. Eixa realitat es traslladà al programa del congrés, on l'italià i el francés han sigut el codi de gran part de les conferències que recordaren eixa figura més oblidada del sant, idiomes també il·lustradors dels territoris on les paraules de sant Vicent varen tindre més abast.
Sobre la valoració que es fa del congrés, Gimeno és positiu, ja que «han vingut especialistes amb recerca de primera mà». A més, creu que l'interés del públic també ha sigut molt important per a tancar amb èxit un congrés que volia descobrir un altre sant Vicent Ferrer. Un esdeveniment important per la seua significació històrica, perquè amb els sermons vicentins, «trobes una finestra oberta al món medieval. Amb eixa dimensió, pots dir-li a la societat valenciana que Ferrer no és només el dels miracles, sino que cal recuperar la seua complexitat». Una tasca perquè tot el poble valencia descobrisca un «nou» sant Vicent.
