21 de octubre de 2019
21.10.2019

Bufar en caldo gelat

21.10.2019 | 04:15
Bufar en caldo gelat

Tots i totes sabem què és «bufar». En principi és 'fer eixir l'aire de la boca vencent la resistència dels llavis tancats', «Hagué de bufar tres voltes per a apagar el ciri». Quan u està cansat també bufa, «Bufava de cansament».  També bufem quan fem 'expel·lir enèrgicament l'aire per la boca per a expressar gran irritació', «No sé què li deu haver passat, però ha estat bufant tot el dia». Quan fa vent diem que «bufa l'aire», per exemple. També atiem o avivem el foc bufant o aventant. I quan una superfície perd la seua llisor també diem que s'ha bufat. Per exemple, «La pluja ha bufat la fusta de la porta», «La calç de la paret s'ha bufat».

Però «bufar» també té a vore amb la vanitat de les persones, perquè 'fer ostentació exagerada, i a vegades enganyosa, de mèrits, de riquesa o de poder' també és bufar, 'La família de la dona de Josep Manuel sempre ha bufat molt, però sense massa motius, no els queden moltes propietats». Eugeni S. Reig en el seu impagable El valencià de sempre tracta el bufar d'ostentació i, com no podia ser d'una altra manera, arriba al «bufar en caldo gelat», que és 'fer ostentació d'una situació benestant que realment no es posseïx. Té el mateix sentit que, més o manco, la dita «Tindre molta terra en l'Havana». Reig explica molt bé per què bufar en caldo gelat significa falsejar una situació. «És evident que qui bufa un caldo que està gelat és perquè vol fer creure a qui el mira que el caldo està calent». EI mateix que fa el que vol fer creure que té riqueses i no en té. I de la mateixa família que el que bufa en caldo gelat és el «bufó»/ «bufona», 'persona jactanciosa, vanitosa, també 'fantasma'.

Un bufó que no té res a vore en el jactanciós és 'el personatge còmic que, en les corts antigues, s'encarregava de divertir els reis i els cortesans'. També 'persona que es proposa fer riure en qualsevol situació'. I u que va bufat ja saben que és el que ha abusat de la ingesta de begudes alcohòliques, borratxo. I tornant al «bufar», en el sentit de 'fer eixir enèrgicament aire per la boca', bufant bufant podem «unflar» un globus, dit també «bufa», un flotador i altres joguets o utensilis. La forma verbal «unflar» és la que usem majoritàriament els valencians i valencianes que parlem en esta llengua. És vocable sinònim d'«inflar», preferit en el dit valencià culte, però «unflar» ja apareix en el Vita Christi d'Isabel de Villena, i ha sigut profusament emprat per la majoria d'escriptors valencians.

Com sabem, té el significat de 'fer que augmente el volum (d'un cos flexible) omplint-lo amb aire o amb gas', «Unflar un matalaf, un pneumàtic, un baló», 'fer augmentar el volum', «Del colp, se m'ha unflat el genoll». També s'unflen, a vegades, els preus, els costos d'algunes contractes, alguns sous. El dels treballadors, no massa. I quan algú ens pega la tabarra també ens unfla el cap.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook