Com es reinventa la moda per al canvi d’armari en la crisi climàtica? Com renta la seua reputació de segona indústria més contaminant? Escoltar als experts en climatologia, repensar els circuits de producció i aliar-se amb la innovació tèxtil són la resposta en un nou paradigma que obliga a les empreses a readaptar-se a un nou context en què els consumidors, sobretot els més joves, son cada vegada més exigents amb les firmes.
«La moda està en un procés de canvi dramàtic. Cal reflexionar sobre com créixer sense esgotar els recursos naturals alhora que es comunica que no estan en risc la salut del consumidor ni la del medi ambient», compta Fériel Karoui, especialista en innovació en l’Institut Francés de la Moda.
De la mateixa manera, el concepte de col·leccions ha de reformular-se en este nou escenari climatològic. «Les estacions s’alteren: els estius s’allarguen i desapareixen les temperatures ‘suaus’ de la primavera i la tardor amb un pas sobtat de la calor al fred», explica César Paradinas, meteoròleg en la Fundació d’Investigació del Clima.
Contentar als compradors
«La població ha pres consciència: primer de l’alimentació, després en la cosmètica i a continuació la roba», diu Karoui, que insistix que ja no és suficient amb el greenwashing («ecopostureig») per a seduir a un comprador que es nega a triar entre estètica i ecologia i vol consumir sense problemes de consciència.
A Suècia, un dels països més proactius davant la crisi climàtica, hi ha un terme específic per a nomenar la vergonya que produïx comprar roba: köpskam, que sembla estendre’s per Europa.
En els últims anys han sorgit diferents iniciatives que se sumen a l’economia circular (reduir materials de nou ús i la producció de deixalles), com la que defensa la Fundació de la exregatista britànica Ellen MacArthur, que ha aconseguit involucrar a grans empreses.
En este sentit, s’han creat plataformes de compravenda de moda de segona mà que compten amb milions d’usuaris, com Vinted o Vestiaire Collective, la qual ha col·laborat recentment amb Santa Eulalia, la llegendària botiga de moda de luxe amb base en Barcelona.
Malgrat tot es recicla menys de l’1 % de la roba. Crear processos de reciclatge i revaloració de teixits a escala industrial reduiria les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle fins a un 50 %, calculen els experts.
Un altre desafiament és el consum d’aigua per la indústria de la moda. En l’empresa estatunidenca Evrnu, enginyers en regeneració tèxtil han aconseguit transformar deixalles de teixits amb cotó en noves fibres i reduït un 98% l’aigua emprada en la fabricació de vaquers, calculada en prop de 10.000 litres per pantalons.
Indústries com l’esportiva i la moda ràpida, les més fustigades i denunciades, comencen a ser part del canvi.
Al costat de centres d’investigació tèxtil les marques de moda ràpida estan aconseguint reciclar teixits que fins ara no eren reciclables i que componen la majoria dels articles, com les mescles de fibres i els residus de la indústria del calçat. Igualment, els conglomerats de luxe s’han marcat objectius i estratègies per a millorar la seua sostenibilitat.
En el Pacte per la Moda subscrit este mes d’agost a França en ocasió de la reunió del G7, 32 grups del sector de la moda i tèxtil (entre els quals es troben Inditex, H&M, Adidas o Kering) es van comprometre a utilitzar el 100 % d’energies renovables en 2030 i reduir a zero les seues emissions de carboni en 2050.
Investigació de nous materials
Les línies d’investigació se centren també en l’ús de materials vegetals o biodegradables: sabatilles esportives de cotó i dacsa, seda i cuir vegans produïts amb biotecnologia i teixits que es transformen en compost són una realitat en el mercat.
«Apareix la tendència dels teixits tècnics i intel·ligents usats inicialment per a fer esport: materials transpirables, resistents a l’aigua i còmodes per a un clima cada vegada més hostil i la contratendencia amb teixits naturals: llana, cotó, lli...», explica Karoui.
«Les peces per a la pluja són una altra tendència, fins i tot a l’estiu», diu Karoui a París. Com en tota Europa del Nord, en la capital francesa plourà cada vegada més, al contrari del que es preveu al Mediterrani on les zones desèrtiques seran més extenses. Les onades de calor seran més freqüents i intenses, en canvi les de fred no. Qui voldrà comprar un abric gris de llana al setembre amb 21 °C després d’haver passat una onada de calor? Per això, el sector textil està reinventant-se.
