Durant aquests dies les places valencianes s'han omplit de llibres. A mi, em tocava haver anat divendres passat a València a participar en companyia dels poetes i amics Marc Granell i Jaume Pérez-Muntaner de la presentació dels nostres llibres de poesia, recenment apareguts a les edicions d'Alfons el Magnànim. Tanmateix, no vaig poder anar-hi perquè aquest mateix dia tenia un compromís familiar: a casa celebràvem el dia de Tots Sants, i també el de les ànimes, en record d'aquells que ja només ens acompanyen en el record, que és la manera de mantindre vives les persones estimades que han faltat, i amb les quals ens sentim vitalment unides. Una tradició, la d'evocar bellament la gent estimada, que practique perquè m'agrada, cada dia més, celebrar-la com cal, en família.
Tanmateix, tot i no haver pogut estar present a la Plaça del Llibre a València, vull deixar constància de la meua presència aparaulada, perquè considere important que els llibres es facen visibles a la plaça pública per tal de mostrar la vitalitat de la nostra literatura, i del món editorial valencià. Per això, no vull parlar de llibres en general, i aprofite aquests dies llibrescos per a recomanar-vos-en alguns d'autors valencians, entre els que més m'han interessat dels llegits recentment. Em centraré en aquells que tenen la memòria personal o col·lectiva com a tema i motiu literaris, un gènere pel que sent predilecció.
Són aquests: Insistències en la llum de Toni Sabater, un recull calidoscòpic de proses amables que rescaten càlidament els bocins lluminosos del passat viscut, mostrant-nos instants i paisatges viscuts, talment fotografies d'un àlbum. Enyego d'Àvalos i l'autoria del Curial d'Abel Soler, un treball meticulós, erudit i savi de recerca històrica i literària que mostra i demostra qui va ser el personatge d'Enyego d'Àvalos, l'autor fins fa poc desconegut de Curial e Güelfa, la darrera gran aportació narrativa de la nostra tradició clàssica. I per últim, El vertigen dels dies (notes per a un dietari) de Gustau Muñoz, un altre personatge rellevant d'ara mateix, el qual presenta un recull dietarístic on assaja, s'interroga i indaga, no solament sobre el passat col·lectiu recent, sinó que es capbussa en la pròpia memòria personal.
Tots tres llibres m'han acompanyat en aquests dies assolellats on els records del passat se m'han fet especialment vius. Tots tres m'han fet sentir i pensar fins a quin punt és necessària mantenir bellament present la memòria del que ens ha fet ser qui som.
