Un ornament personal fet amb arpes d'àguila descobert en una cova de Tarragona és la peça d'este tipus més moderna que s'ha documentat fins ara en el món neandertal.
Les arpes d'àguila són considerades els primers elements utilitzats com a ornament personal, en una pràctica que es remunta als neandertals i que es va estendre pel sud d'Europa fa entre 120.000 i 40.000 anys.
L'interés del descobriment radica en el fet que es tracta de la peça d'este tipus més moderna que s'ha documentat fins ara en el món neandertal, i la primera localitzada en la península ibèrica. Esta circumstància amplia els límits temporals i geogràfics que s'havien estimat per a esta classe d'ornament. Es tractaria «de l'últim collaret elaborat pels neandertals», en paraules de l'investigador Antonio Rodríguez Hidalgo.
«Els neandertals van usar arpes d'àguila com a elements simbòlics, probablement com a ornaments de tipus penjant, des de l'inici del Paleolític mitjà», explica Antonio Rodríguez Hidalgo. En concret, la troballa en la cova Foradada són ossos d'àguila imperial ibèrica ( Aquila adalberti) de més de 39.000 anys d'antiguitat, amb marques que indiquen que havien sigut manipulats per a extraure'ls les arpes i fer penjolls amb elles.
Les restes oposades corresponen a la pota esquerra d'una àguila de dimensions importants. Per la mena de marques, i per analogia tant amb restes de diversos jaciments prehistòrics com amb documentació etnogràfica, els investigadors han determinat que l'animal no es va manipular per a consumir-lo, sinó amb una finalitat simbòlica. Les arpes d'àguila són els elements ornamentals més antics que es coneixen a Europa, anteriors fins i tot a les primeres petxines de mar perforades pels Homo sapiens sapiens en el nord d'Àfrica.
La troballa pertany a la cultura xatelperroniana, pròpia dels últims neandertals que van viure a Europa, i que va coincidir amb el moment en què esta espècie va entrar en contacte amb els Homo sapiens sapiens, originaris d'Àfrica i en expansió des de de Orient Mitjà.
De fet, Juan Ignacio Morales, investigador del programa Juan de la Cierva adscrit al eminari d'Estudis i Investigacions Prehistòriques (SERP), planteja que este ús de les arpes d'àguila podria haver-se transmés dels neandertals als humans moderns, que van adoptar esta pràctica després d'arribar a Europa.
Un jaciment clau
La cova Foradada alberga el jaciment de cultura xatelperroniana més meridional d'Europa. El seu descobriment va significar un canvi en el mapa del territori on es va produir el pas del Paleolític mitjà al superior fa 40.000 anys, i on possiblement va tindre lloc la interacció entre els neandertals i els Homo sapiens sapiens. Els treballs en la cova Foradada van començar en 1997.
Ara, s'ha trobat evidència per primera vegada d'este ús ornamental en la península ibèrica. Un article que ha sigut portada de la revista Science Advances es fa ressò de la troballa, que ha tingut lloc en el jaciment de la cova Foradada de Calafell (Tarragona).
L'important estudi ha sigut liderat per Antonio Rodríguez Hidalgo, investigador de l'Institut d'Evolució Humana a Àfrica (Idea) i membre de l'equip d'investigació d'un projecte del Seminari d'Estudis i Investigacions Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona.
