Els «milacres» són representacions teatrals immerses en la festa dedicada a sant Vicent Ferrer, que es caracteritzen per l'interés en la figura del sant -que n'és el personatge principal o qui, al final, resol la situació-, i per la representació del tema religiós amb un cert aire d'exaltació ciutadana, atés que es tracta, en resum, de fomentar la devoció popular de l'urbs valentina, bressol del sant, al seu fill preclar. La ingenuïtat dels textos, dels plantejaments dramàtics i de la seua interpretació, sempre a càrrec de xiquets, també són alguns detalls que cal considerar en la seua caracterització, tot i que s'ha d'indicar que els temes no són, en moltes ocasions, tan infantils com podríem creure, ja que tracten episodis de la vida del sant, vinculats a la política o a la religió, i volen reproduir l'ambient social i cultural del segle XV valencià.
El record de la figura de sant Vicent Ferrer va generar una literatura ben particular que ha fomentat la devoció vicentina, ha vinculat a la memòria del sant literats de reconegut prestigi en cada moment i, sempre -o quasi- ha permés el conreu del valencià com a llengua literària amb una clara projecció social, en tant que les representacions, de caràcter veïnal, estaven destinades a l'àmbit públic. Per altra banda, cal indicar que els textos ideats per a aquestes representacions no sempre eren impresos i, encara, quan ho varen ser, la qualitat del tiratge ens parla clarament de literatura popular i popularista, que no ha arribat a nosaltres tant com voldríem, ja que era pensada per a un consum efímer i no pretenia cap transcendència. Cosa que, per cert, ha dificultat enormement la conservació d'exemplars dels «milacres».
Tot un fenomen literari, social, cultural, lingüístic i religiós o devot de gran relleu i que ben segurament no té parangó a Europa. Els «milacres» vicentins encara necessiten urgentment una dedicació per part de les institucions i dels investigadors. Ens cal una correcta interpretació i se li ha de reconéixer el fet -entre altres- d'haver mantingut un ús públic de la nostra llengua en un espai que, en altres àmbits, va ocupar majoritàriament el castellà. Els «milacres» són un patrimoni valencià poc conegut, extramurs de València, però demanen una major dignificació i un inevitable reconeixement que ha d'ultrapassar el nostre àmbit local i ha d'arribar més enllà de les nostres fronteres culturals.
