18 de noviembre de 2019
18.11.2019

Anar a pams i anar al palp

18.11.2019 | 04:15
Anar a pams i anar al palp

Anar a pams» és una locució verbal que té el significat de 'procedir amb prevenció, examinant bé alguna cosa que es fa o s'ha de fer', 'a poc a poc examinant detalladament', «És una decisió important, l'hem de meditar bé, caldrà que anem a pams». És una dita molt estesa en la parla popular i també en la literatura. És una frase feta genuïna i molt privativa del nostre idioma. La corresponent en castellà seria «Vamos por partes». La majoria de diccionaris del nostre idioma la inclouen en les seues pàgines, però el Diccionari normatiu valencià l'arreplega completa, com la diem els valencians quan volem precisar el sentit sencer d'esta locució, «Anem a pams i no a vares», és a dir 'anar a poc a poc i no córrer quan no es té ben dominada la situació plantejada'.

Tots/totes sabem què és un pam. Probablement és la unitat de medició més antiga que existix. És la 'distància que hi ha entre l'extrem del dit polze i el del dit xicotet, tenint la mà oberta i els dits estesos'. Traduït a metres, el pam valencià equival a 0'23 m, és a dir, 23 centímetres. En altres territoris té una mida convencional aproximada. La vara valenciana és de quàdruple longitud, aproximadament, 91 centímetres. Per això és més segur anar a pams, és a dir, pam a pam, a poc a poc, que no a vares, que és distància quatre vegades més llarga, i podem pegar-nos una baquinada, encara que siga figurada; no obstant, a vegades, convé anar de presseta i no anar «xafant ous», que com sabem és 'caminar a poc a poc, molt lentament'. Bé, segons la qüestió, anirem a pams o a vares, però xafant ous, millor que no, que això és desesperant per a qui ens espera o ens acompanya. I una altra locució molt genuïna i privativa de la nostra parla és «al palp», amb les seues germanes lingüístiques «a palp», «a palpes», «a la palpa», «a palps», «a les palpentes» i altres semblants. En castellà, «a tientas». Totes estes locucions signifiquen 'anar a fosques (perquè no hi ha llum o perquè s'és cego), ajudant-se de les mans per a reconéixer les coses, no errar el camí, no entropessar', com definix molt bé Eugeni S. Reig en l'entrada «a palpes» del seu impagable recull lèxic El valencià de sempre. «Se'n va anar la llum en la discoteca, tampoc va funcionar la d'emergència, i per a trobar la porta d'eixida anàvem al palp», «Mon pare està quedant-se cego i, com que no vol fer-se ulleres, camina per casa a palpes». Estes locucions tenen la parenta «a cegues», 'amb els ulls tancats, sense visibilitat' i també 'sense cap punt de referència, sense informació ni reflexió'. Això han fet alguns/algunes votants, votar a cegues, perquè votar l'extremisme dretà és això, votar a cegues (o no, segons qui). De moment volen enviar les xiques a ensenyar-se costura. I els xics, a on? A costura no, clar. A vore si recuperem prompte la vista (i el cervell)!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook