Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Viatge a Nàpols

Els llibres són una manera d'allunyar-se, de viatjar, des de casa assegut en una bona poltrona. Vaig tenir una bona temporada que repetia sempre la mateixa broma als meus amics. Als que llegien i no viatjaven els deia: «no lliges, viatja» i, als que viatjaven i no llegien, els deia el contrari: «no viatges, llig». En la broma hi havia l'oblit —premeditat— que es podien fer les dues coses al mateix temps. I això és el que faré ara amb el meu viatge a Nàpols. Començaré seguint el rastre de Partènope, la sirena que desesperada per la insensibilitat d'Ulisses al seu cant, es tirà a la mar amb les seues germanes. On va anar a parar el seu cos? Arribà a la Campània, on es va construir Partenopea que s'anomenà posteriorment Neàpolis (Nàpols).

Després, com sempre, seguiré algun dels consells de Josep Pla del seu llibre Itàlia i el Mediterrani. Com ara —cite de memòria—: A Itàlia és molt millor no dispersar-se, si vols anar a Roma —o a Nàpols—, no s'acaba mai. Com que vaig directe des de València no podré fer com l'escriptor de l'Empordà que, amb Josep Llimona, després de Roma i veure algunes coses, ben poques, van anar a Nàpols per veure una sola cosa, el museu grec —supose que es refereix al museu arqueològic—: «Amic Llimona, perdona aquestes futilitats. He vist, a Florència, el teu interés pel Renaixement italià. Com que tot això prové de Grècia —Florència sobretot— es troba en tots els escrits. És per aquesta raó que hauríem d'anar a Nàpols a veure el museu grec. Sospito que és essencial».

Però, com sobretot el que m'agrada és badar, passejaré per la via Toledo, pels voltants del palau reial i m'acostaré al port per veure la gran baluerna catalano-aragonesa, que diuen que és espectacular. Supose que sempre trobaré un banc per seure i veure qui passa i qui torna i per llegir, a estones, el llibre de Josep Piera, Un bellíssim cadàver barroc (edicions 62), que portaré sempre damunt en aquest viatge. Com que no el trobava en la ja ordenada llibreria de casa, vaig haver d'anar a Alginet perquè el meu amic Josep Lozano me'l deixara. Segur que les vivències de Piera m'ajuden a conéixer més i millor la ciutat. No sé si, encara, veuré la degradació inicial en què es trobà Piera, però segur que imaginaré, amb ell, la llum antiga de les esglésies, en els carrers, en un paisatge urbà de palaus que ell va trobar devastats i que la seua imaginació veia rehabilitats. Ara, comprovaré si s'ha complit el seu somni. Supose que intentaré acostar-me al Vesuvi per comprovar que fumeja, encara que com Josep Pla «sóc partidari de l'estabilitat, dels paisatges llisos i plans, productius si pot ser, i que tothom es mori per la vida que ha fet i per les coses que ha manejat».

Compartir el artículo

stats