02 de diciembre de 2019
02.12.2019

Pegar-li voltes al nano

02.12.2019 | 04:15
Pegar-li voltes al nano

El verb «pegar», en primera accepció, és 'fer que algú reba colps d'una altra persona', 'fer alguna cosa objecte de colps', 'colpejar alguna cosa', 'barallar-se a colps' i altres significats, en sentit físic, relacionats amb els colps. Però en sentit figurat dona també per a molt. Tenim en la nostra fraseologia moltes locucions, pròpies i privatives de la nostra parla, amb este verb, que no tenen res a vore amb els colps ni amb ninguna classe de fet violent. L'altre dia, em trobava en un bar, prenent un cafenet, i vaig sentir que un company de barra, que estava de cara a la tele, digué: «A vore si hi ha govern prompte, i deixen de pegar-li voltes al nano». Es referia a les conversacions, reunions i declaracions que protagonitzen els partits per a formar el govern d'Espanya (o que no se'n forme, segons alguns), que costarà més que l'obra de la seu, com diu també el nostre refranyer. Tenia raó el company ocasional de bar, perquè el que ocorre des de l'abril d'enguany és «pegar-li (moltes) voltes al nano», amb reunions, declaracions i més declaracions, sense traure res a carregador. Eixa locució té el sentit de 'pensar reiteradament una qüestió que preocupa'. Eugeni S. Reig es fa ressò d'esta locució en El valencià de sempre i, entre altres definicions, apunta, 'estudiar totes les possibilitats, analitzar-ho tot detingudament, considerar tots els punts de vista possibles'. Bé, a vore si està tot ben estudiat i tenim govern abans de Nadal, com també diuen els que li peguen tantes voltes al nano. Una altra de les moltes locucions que es formen amb «pegar» és «pegar tort», que el Diccionari normatiu valencià definix com a 'causar un disgust», «Li ha pegat tort el teu comentari», El precitat lexicògraf, en l'esmentat valencià de sempre, descriu eixa dita, 'contrariar, desagradar, desplaure', «Mira, jo li diré tota la veritat, i si li pega tort, que li pegue». I cita a Enric Valor, Joan Borja i Toni Cucarella com a autors que han emprat eixa locució en alguna de les seues obres. Per cert, que al nostre «ínclit» arquebisbe Antonio Cañizares li ha pegat molt tort la possibilitat que hi haja un govern d'Espanya format pel PSOE i Unides Podem. No és gens estrany eixa opinió en este monsenyor, però podria deixar eixes declaracions per als polítics i altra gent terrenal. Tots tenen i tenim dret a opinar, però com a prelat que és podria ocupar-se només de les qüestions celestials i deixar les terrenals per a la resta de mortals (polítics o d'altres ocupacions). I una altra locució molt pròpia i privativa de la nostra parla és «pegar una alenada», que té el significat de 'llevar-se un problema de damunt', 'sentir-se descansat, alleujat, en cessar alguna cosa que ens resultava fastigosa, molesta, pesada, difícil de suportar', «Cristina va pegar una bona alenada quan va trencar amb el pesat de Manel». I jo ara aniré a la cuina a pegar un mosset, que també és una altra locució amb «pegar», sense pegar-me amb ningú.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Aplaudiment


Blog 'Pren la paraula'


¿Què serà, què serà...?

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia