El verb «albergar» deriva del substantiu «alberg», provinent del germànic gòtic «haribaírgo», que significava 'campament, allotjament', compost de «harjis», 'exèrcit', i «baírgan», 'conservar, guardar'.
El significat inicial de «albergar» era el de 'alçar un campament militar', i així és com apareix arreplegat en el «Llibre dels feits del rei en Jaume», en què s'establia que «en albergar la host lo rey hi deu ésser primer». D'este ús propi de l'àmbit militar es passà a utilitzar «albergar» amb el significat genèric de 'proporcionar allotjament a algú'«.» I, com una derivació poètica, ha passat a usar-se també modernament en el sentit de contindre una passió, un sentiment: «no albergue esperances de veure-ho», escriu Ferran Torrent en «Judici final». Este significat encara no està registrat en els diccionaris, i fins i tot alguns lingüistes recelen de la seua genuïnitat. En el seu lloc proposen alternatives com «tindre», «alimentar», «nodrir»... Es tracta de fórmules expressives que en certs casos resulten més naturals, però les metàfores no es poden constrényer als camins lèxics transitats.
