La Generalitat ha publicat el Pla de gestió de l'art rupestre al territori valencià, on aposta per una major transversalitat entre les lleis mediambientals i de patrimoni a l'hora de gestionar esta forma d'expressió artística. Tot això s'inclou en un dels tres grans apartats del pla recentment presentat que també conté una actualització dels jaciments i marca les línies d'actuació i les condicions que ha de regir per a la seua conservació i reivindicació adequades.
El Pla de gestió s'estructura en tres parts: anàlisi diagnòstic detallat en què s'exposen les seues característiques, gestió actual, fortaleses i amenaces;oObjectius i estratègiques que recull els protocols i les actuacions sobre investigació, conservació, protecció i difusió; i un programa d'acció territorial que planteja una estratègia global enfocada en accions de protecció del bé que contribuïsca al seu torn al desenvolupament territorial de l'entorn.
En el document s'actualitza l'inventari de jaciments rupestres. El territori valencià té comptabilitzats 610 jaciments rupestres, que superen els 302 que es van identificar en 1998 quan es va declarar a l'art rupestre de l'Arc Mediterrani com a patrimoni de la humanitat. Les manifestacions artístiques estan classificades en Paleolític, Macroesquemàtic, Llevantí, Esquemàtic i Arts Històrics.
El pla de gestió dedica un apartat ampli a establir com ha d'estar recollit l'inventari rupestre, i per a fer-ho proposa elaborar unes fitxes que han de recollir la descripció detallada del jaciment, l'enclavament, la titularitat, les dades documentals dels descobridors, la protecció física i legal, els factors de risc natural i patologies, els factors de risc antròpics i patologies i el grau d'afectació.
També s'establixen els protocols d'actuació destinats tant a les accions de conservació que poden ser directes sobre el mateix jaciment com la neteja, la restauració, etc; i preventives, referides als sistemes de tancaments i tanques, condicionament dels accessos i normes d'actuació davant d'emergències produïdes per efectes naturals i incendis forestals.
El Pla proposa la difusió i reivindicació adequades dels jaciments amb itineraris, museïtzació dels entorns, didàctica i visites segons la categoria de cada lloc que pot ser visitat pel públic, d'accés restringit al públic però obert als investigadors o tancat a públic i investigador.
Un altre dels apartats és el Programa d'acció territorial que considera necessari que s'establisquen accions d'àmbit global que beneficien tot el territori en general. Per dur-lo a terme, es proposa un millor control dels usos dels llocs amb art rupestre i els seus entorns, uns protocols rigorosos perquè facen eficaces les propostes del Pla de gestió, incentivar mesures d'investigació, conservació, reivindicatives i educatives i impulsar programes de cooperació territorial i entre administracions per a establir les competències de cada institució.
La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, i el director de Belles Arts del Ministeri de Cultura, Román Fernández-Baca, van presentar el dilluns el document a professors, investigadors, alcaldes i alcaldesses de les tres províncies que tenen restes d'art rupestre als seus municipis.
