Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

lluis Mesa

Opinió

Lluís Mesa

La feminista i fallera lletra F

La lletra f, des que agafí la primera llapissera, m'ha conduït a nombroses paraules. En este dia em quede amb el mot feminisme perquè representa la reivindicació més saludable d'un sexe que no ha fet res per a ser condemnat per la història i el present, Hui, quasi segur, l'estivellenca Marta Calvo Burón no hauria desaparegut si no fora dona. Jo tampoc m'hi trobaria tan trist per eixa tragèdia que ha afectat el meu poble. Sembla que ser del sexe femení encara és un delicte en el món. Així que cal reivindicar el «no és no», tot i que preferisc el «sí que és sí». Trobe que ningú està obligat a negar per a no patir. Tanmateix ha de tindre el dret a dir que sí, quan vol gaudir.

Malgrat totes estes afirmacions relacionades amb la efe femenina, la reflexió quinzenal no sols pretén reconéixer la dona. He de confessar que la consonant m'ha marcat des de la infantesa perquè em feia llegir la paraula falla. La festa sempre ha sigut part de mi. A voltes, he intentat apartar-me d'eixa tradició. Tanmateix, en arribar el 15 de març, el meu interior es transforma a causa de la fragància de la pólvora i dels ninots que canvien el tramat urbà. No puc negar que el foc faller ha acabat per cremar-me en alguna ocasió o fins i tot crear-me un trauma. El fet de participar com a president de la falla Universitat Vella, amb tan sols 20 anys, em passà factura psíquica. Em costà reenganxar-me. Un altre episodi em va traumatitzar, quan sols tenia 8 anys. El 19 de març em vaig adormir i no arribí a temps de la «despertà» de la que aleshores era la meua comissió, Ciscar-Borriana. M'acomiadí, doncs, de l'any faller sense tirar trons de bac. L'absència d'aquell element pirotècnic, prohibit ara per als menors, em va fer mal.

Les falles han sigut i són part de la meua vida. Ara escric el que pensen en les seues reunions els fallers i fallers en qualitat de secretari d'actes de JCF i en valencià. És un repte en el qual no havia somiat. Però escriure m'ha costat més d'un disgust. La reivindicació d'unes falles plurals i populars em causà alguna incomprensió del món fester. A més, fer-ho com a estudiant de la universitat, no estava ben considerat per part d'un sector del professorat. Hui, alguns i algunes veuen amb millors ulls que les falles siguen material d'estudi. Tal vegada, la tasca continua d'entitats com l'Associació d'Estudis Fallers ha fet canviar no sols la perspectiva dels intel·lectuals sinó la del món fester, el qual es troba orgullós de ser patrimoni de la humanitat.

En definitiva, la consonant f és fallera i festera. Però no oblidem també que amb ella arribem al feminisme i al que significa creure en un món en el qual el sexe no és un problema sinó una part de la condició humana. Així que no deixem mai de lluitar per les persones, ni per la dignitat de la seua condició sexual.

Compartir el artículo

stats