Un informe del Consell d'Europa sobre la protecció a Espanya de les llengües regionals o minoritàries fet públic aquest dimecres assegura que el valencià es troba en una «situació preocupant», sobretot en el marc de l'Administració de l'Estat i el sistema judicial. Assenyala que la llei relativa a l'educació plurilingüe de 2018 «no és conforme» a la Carta europea perquè «impossibilita l'aplicació de models de programes d'immersió». Així mateix, recomana que l'ensenyament del valencià s'assegure en tots els nivells, així com el seu ús en l'economia i els serveis sanitaris i socials.

Precisament, diverses entitats de l'àmbit educatiu, sindical i cultural han arreplegat més d'una quinzena de «vulneracions» dels drets dels valencianoparlants ocorregudes durant el 2019 en un informe que van entregar dies arrere a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat. Aquest document «pretén visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al País Valencià, malgrat estar a l'empara de la llei vigent».

La llei Wert

L'Oficina va acumular en 2018 un total de 87 incidències per discriminació lingüística en diferents espais públics o privats de la Comunitat Valenciana, segons queda recollit en la memòria d'activitat que va presentar en setembre el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, en les Corts. En el 88,5 % dels casos, la discriminació lingüística anava dirigida cap als valencianoparlantes, mentre que en solo el 11,5 % la patien els castellanoparlants.

L'informe del Consell d'Europa també critica la política lingüística d'Espanya respecte al català i considera que l'anomenada llei Wert perjudica el sistema d'immersió lingüística. «Les autoritats centrals continuen imposant el castellà en un ampli ventall d'àmbits», diu l'informe respecte al català i posa com a exemples la senyalització de carreteres, diplomes universitaris, esports i publicitat. Segons l'informe, el català compta amb el suport de les autoritats catalanes «sense oblidar la importància de l'educació plurilingüe», i afig que els alumnes acaben l'educació obligatòria amb un bon domini del català i el castellà.

Respecte al català balear, l'informe confirma el «profund canvi» de la política lingüística des de 2015, gràcies a la reinstauració de la Direcció General de política lingüística i a la derogació de lleis i mesures que restringien l'ús del català en l'administració.

El text recomana per a les llengües cooficials d'Espanya la modificació immediata de la Llei orgànica del Poder Judicial per a garantir el seu ús en els processos judicials, si el demana una de les parts. La segona recomanació urgent és promoure la utilització de les llengües cooficials en el si de l'Administració de l'Estat en les respectives comunitats autònomes.

L'informe qualifica de «satisfactòria» la situació del basc i compara el 71 % de vascófonos de 16 i 24 anys en l'actualitat, enfront del 62 % en 2006 i el 25 % en 1991. Recomana reforçar l'ús del basc en el sistema de salut (Osakidetza) i en l'Ertzaintza. Quant al gallec, assenyala que els estudis reflectixen una caiguda del nombre de parlants. Prova d'això és que l'alumnat que parla gallec i el practica diàriament «ha disminuït considerablement» amb una «presència insuficient en l'ensenyament».

Visita d'experts en 2018

L'informe aprovat pel Comité de Ministres, òrgan d'execució del Consell d'Europa on estan representats els seus 47 Estats membres, avalua el grau de compromís d'Espanya amb la Carta europea de llengües regionals o minoritàries. El text es basa en la visita que va realitzar una delegació d'experts a Espanya al desembre de 2018.