El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València (a l'Aula Magna) acull demà la taula redona «Xile, avui. Revolta social amb finalitats constituents?», que s'emmarca en la programació d'Acadèmia Pública. En aquest debat, moderat pel professor de Comunicació a la Universitat de Castella-La Manxa Jose Reig, hi participaran Joan de l'Alcázar, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de València, Héctor Testa Ferreira, advocat constitucionalista de la Universitat de Xile, i Alejandro Osorio Rauld, sociòleg xilé que exerceix a la Universitat Complutense de Madrid. L'entrada és lliure fins a completar la capacitat de la sala.

En «Xile, avui. Revolta social amb finalitats constituents?», Héctor Testa Ferreira, Alejandro Osorio Rauld i Joan de l'Alcázar, dialogaran sobre les causes i les possibles conseqüències d'aquest inaudit i històric alçament popular que ha paralitzat els carrers de moltes ciutats xilenes durant quasi dos mesos. Així mateix, també debatran sobre les alternatives polítiques i constitucionals que pugen permetre superar la crisis que afronta el país andí.

El passat 4 d'octubre, el Ministeri de Transports de Xile va anunciar una nova alça de 30 pesos xilens en els bitllets de metro, que deixava el valor total de cada viatge en 830 pesos (1,05 €). A manera de protesta, estudiants d'universitats i instituts es van organitzar per evadir el pagament del metro en massa saltant els punts de control d'accés a les andanes. Davant aquesta situació de crisi, el Govern xilè, presidit pel conservador Sebastián Piñera, va començar a tancar accessos a totes les estacions de metro i va disposar policies equipats per controlar el flux de persones, a més d'amenaçar amb sancions els evasors.

La situació es va anar agreujant a la capital xilena, Santiago, amb la crema de diverses estacions de metro i autobusos, el saqueig de supermercats i diversos atacs a centenars d'edificis públics. Encara que Piñera va cedir el passat 19 d'octubre, després d'anunciar que suspenia l'alça en la tarifa del metro, la fúria de sectors radicalitzats i violents, minoritaris respecte de l'amplíssima majoria de manifestants pacífics, va continuar assolant els carrers de ciutats com Valparaíso, Concepción o Santiago. A més, a causa de l'extrema violència exercida per part dels dispositius desplegats pel Govern xilé, van morir un total de 22 persones, i milers han resultat ferides, moltes d'elles de gravetat.

Malgrat tot, segons polítics i experts, les dures i massives protestes contra l'alça en la tarifa del metro només ha estat la «punta de l'iceberg» dels problemes que afligeixen a Xile, ja que la bretxa social al país hispanoamericà és desmesurada.