«Tenim drets». Eixe és el nom de la campanya promoguda per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per a lluitar i denunciar la discriminació lingüística que patixen cada dia les valencianes i els valencians davant les diferents administracions. Per a poder dur a terme tota esta actuació, que des d'ACPV descriuen com a «combativa», han realitzat un web (acpv.cat/tenimdrets/) en el qual informen amb tot el detall i amb tota l'orientació utilitària com dirigir-se a les administracions per a demanar que la relació burocràtica siga en valencià.
Així, en la portada del web, i de manera molt senzilla, hi ha un enllaç que permet directament realitzar una reclamació així com un accés directe a la guia pràctica dels drets lingüístics. Segons explica el cap del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i autor de la guia, Alfons Esteve, hi ha dues maneres d'interposar una queixa: per via telemàtica i de manera presencial a l'Oficina de Drets Ligüístics. Per a poder dur a terme la primera, només caldrà tindre un certificat digital que permetrà realitzar la instància des de casa. Pel que fa a la segona, el procediment es repetix, però el ciutadà haurà de presentar-la físicament en aquella administració que considere que ha vulnerat els seus drets lingüístics.
També existix una tercera via i és que, si alguna persona no sap com fer-ho, «des d'Acció Cultural també podem fer la presentació de la reclamació en nom de la persona a través d'una autorització prèviament signada per l'interessat o interessada», assenyala Esteve. Per tant, un altre dels objectius de la campanya és «donar-nos més confiança i autonomia, com a persones i ciutadans, en l'exercici del nostre dret perquè si sabem quins són eixos drets podrem exercir-los amb més coherència i naturalitat», afegix.
Però esta iniciativa no partix de zero. Segons relata Esteve, en 2006 ja van presentar una guia pràctica de drets lingüístics però ara, «hi ha un nou context polític al nostre país, volem i hem d'avançar en la defensa dels drets lingüístics i este és l'objectiu fonamental de la campanya 'Tenim drets', fer més fàcil l'aplicació d'este principi fonamental».
Reflexió política
Segons explica el secretari d'ACPV, Toni Gisbert, esta campanya sorgix d'una «profunda» reflexió política que es remunta a un poc abans del naixement del Govern del Botànic, quan en 2015 «vam fer una proposta d'una llei d'igualtat lingüística que recollia uns principis bàsics que substituïx la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, perquè enteníem que era una llei superada», diu.
«Ara estem en un segon cicle, un segon Botànic, que nosaltres valorem molt positivament però, al mateix temps que diem açò, també mantenim que les forces que donen suport a este Botànic estan atrapades en dinàmiques un poc conservadores», manifesta el secretari.
En esta segona legislatura, diu Gisbert, proposen tres coses a la Generalitat: «per una banda, dissenyar una política estratègica global en llengua que siga molt concreta; d'altra, treballar la reciprocitat de TV3 i À Punt -que era un acord de les Corts que no està sent complit ni per la Generalitat ni per les forces parlamentàries que li donen suport- i, per últim, que es reforme la Llei de la Funció Pública per a incloure la competència lingüística del funcionariat, perquè les treballadores i els treballadors de l'administració local i autonòmica valenciana siguen competents». En este últim aspecte posa l'accent Gisbert en dir: «evidentment dependrà del lloc de treball perquè pot haver-hi simplement una competència passiva, que vol dir entendre, o una competència activa, el parlar», assenyala.
Per tot açò, Gisbert va fer ahir, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, una crida a l'executiu valencià: «si realment creuen en els drets lingüístics i en la igualtat, i que cal lluitar contra la discriminació per raó de gènere, religió, cultura, i també de llengua, la retòrica no és suficient».
