La noblesa valenciana del segle XVI era menys rica que la catalana i l'aragonesa

El catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de València (UV) Pablo Pérez García ha dut a terme una investigació sobre la noblesa en el Regne de València del segle XVI que demostra que era poc nombrosa i menys rica que la catalana i l'aragonesa.

En l'estudi es revela que la delicada conjuntura econòmica de l'aristocràcia contrastava amb el seu poder material, atés que posseïa el 67 % dels municipis del Regne de València, la qual cosa representava el 55% del territori.

En total, exercia la seua autoritat senyorial sobre el 47 % de la població al llarg de tota la geografia valenciana però, segons assenyala Pérez García, les possessions agràries de la noblesa aragonesa o catalana eren de molta major extensió i potencial econòmic.

L'article «La noblesa valenciana del Cinc-cents. Dimensió social i nomenclatura», publicat en la revista e-Spania, indica les fonts d'ingressos a les quals recorrien per a conservar el seu elevat tren de vida, que incloïen els serveis al rei, les inversions en negocis i capitals i l'arrendament d'impostos.

L'estudi també revela les raons de la crisi política que travessava la noblesa en el segle XVI i que, a diferència de la resta d'aristocràcies europees, la valenciana no va participar en cap gran empresa militar, com la conquesta d'Amèrica.

A més, l'ascens de l'absolutisme monàrquic era una bona mesura incompatible amb les prerrogatives reservades a la noblesa. A estos factors se sumen les revoltes ciutadanes que es van produir a principis de segle, com les Germanies, i el fort impacte de la inflació secular.

L'autor també destaca que la noblesa va articular eines jurídiques per a evitar una atomització de les seues propietats que poguera repercutir en una major pèrdua de poder de les famílies nobiliàries.

En particular, van estructurar tres mecanismes per a mantindre la seua posició social; l'herència universal i la vinculació, és a dir, l'obligació de conservar els béns de manera perpètua dins de la família; la circulació dels dots dins dels mateixos llinatges; i el privilegi marital, que habilitava als nobles vidus a retindre el dot de la seua esposa morta sense descendència.

Un 0,6 % de la població

L'estudi calcula que la noblesa del Regne de València estava formada per uns 2.000 caps de llinatge al començament del segle XV, la qual cosa representava entorn d'un 0,6 % de la població total, fins a un 2 % amb els membres de la família.

Este percentatge era similar al de la resta dels territoris europeus, però menys que a Castella, on la noblesa podia arribar a constituir fins a un 10 % de la població.

L'aristocràcia també va patir una crisi cultural i d'identitat, segons afirma el text, ja que no va estar al mateix nivell que la noblesa europea i peninsular a l'hora de liderar les manifestacions culturals pròpies de Renaixement, en matèries com la literatura, l'urbanisme, les arts o la música.