La sala 1 del Museu de Prehistòria de la Diputació de València acull des d'ahir, i fins al 28 de juny de 2020, l'exposició temporal «En temps dels visigots al territori de València», una mostra de producció pròpia que presenta prop d'un centenar d'objectes arqueològics recuperats dels jaciments visigots més emblemàtics del territori de València. Els fons exposats pertanyen al Servei d'Investigació Arqueològica Municipal de l'Ajuntament de València, al Museu del Pla de Nadal de l'Ajuntament de Riba-roja, al Museu Arqueològic de l'Ajuntament de Llíria i al Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, entitat que des de la seua creació en 1927, s'ha encarregat de recollir les donacions, les troballes casuals i els materials procedents de prospeccions i excavacions que han consolidat la formació d'una important col·lecció d'arqueologia clàssica.
La mostra inclou materials procedents de jaciments d'època tardana com «Els Xarcons» de Montserrat, «La Falquía» de Beneixida, o els de les excavacions d'«El Romaní» a Sollana, dirigides per Domingo Fletcher i Enrique Pla en 1952. També recull els de «Punta de l'Illa» de Cullera, excavada per Miquel Tarradell, D. Fletcher i E. Pla en 1955, 1957 i 1966; els del jaciment de «València la Vella» que, entre 1978 i 1980, dirigiren Gerardo Pereira i Carmen Aranegui i els procedents del jaciment «Pla de Nadal» de Riba-roja, que va ser excavat per Empar Juan en els anys 80 del segle passat.
A més, en 2003 el museu va obrir al públic la nova sala de Món Romà i Visigot, on es van actualitzar i van posar en valor estes col·leccions d'arqueologia clàssica que fins aleshores potser no havien sigut presentades convenientment, sobretot en el cas dels jaciments d'època visigoda, assentaments privilegiats, com és possible reconéixer al llarg de l'exposició, expliquen des de l'exposició.
Quatre escenaris
El plantejament museogràfic de l'exposició, que ha sigut desenvolupat per l'equip d'exposicions del Museu de Prehistòria de València, amb la contribució de l'arquitecte Miguel Ángel Navarrete Santana, es conceptualitza mitjançant una il·luminació intensa i la presència de vius colors ja que la proposta expositiva està basada en una síntesi de les paletes de colors plans (grocs, rojos, verds i blaus; entre altres) amb els colors primaris emprats en el segle XX per moviments artístics com el neoplasticisme. A més, la mostra consta d'un espai introductori i tres àmbits: «El món urbà», «La vida quotidiana» i «Territorium».
L'espai de «Presentació» té una il·luminació més tènue i un color blau cobalt, fent que destaquen la imatge retro-il·luminada d'un còdex visigot i el títol de l'exposició. D'esta manera, el visitant té la sensació d'endinsar-se en un espai d'un remot passat. En este zona s'explica qui van ser els visigots, una vitrina-mur amb peces emblemàtiques com l'anell d'or amb ametista del segle VII procedent de «L'Almoina» (València) o el trident d'or de Leovigild que imita el monetari bizantí, de la segona meitat del segle VI.
«El món urbà» i «La vida quotidiana» estan unificats en el color granat. Les peces ací exposades, un bol de vidre tallat amb escenes quotidianes, una llàntia de canal obert o els collarets d'ambre i pasta vítria, parlen especialment de la ciutat episcopal de Valentia, de la seua economia i comerç, i per això és un espai bigarrat i tortuós, amb un gran nombre d'elements museogràfics, on destaca una estructura especial que representa una tomba col·lectiva de la coneguda Cripta de Sant Vicent, i un interactiu sobre el conjunt monumental de la Valentia visigoda.
L'últim àmbit, «Territorium», es dividix en dues parts que corresponen a dos colors. En el primer espai, més diàfan, es presenten tres jaciments: el monestir de «Punta de l'Illa», l'assentament emmurallat de «València la Vella» i la vila rural d'«Horta Vella», on cadascun d'ells representa un estil de vida ben definit per les seues peces arqueològiques: els objectes de culte com un lampadari de bronze, l'acumulació de riqueses i poder a través del monetari d'or, plata i bronze i el treball rural amb els podons i tenalles de fosa, entre altres. La segona part de l'àmbit de «Territorium», més tancada, correspon a l'edifici palatí de Pla de Nadal, en el qual es mostren peces d'arquitectura i arts decoratives. En este espai es tanca el cercle tornant al color blau cobalt del principi. L'exposició conclou amb una frase retolada en àrab, que posa fi al món visigot, i que ens connecta amb l'alba de la cultura islàmica en les nostres terres.
En paraules del Diputat de Cultura, Xavier Rius, l'exposició «reivindica la presència dels visigots en el nostre territori i ens canvia les idees preconcebudes sobre aquesta època». «L'objectiu és aportar una perspectiva actualitzada sobre aesta època que, moltes vegades, ha sigut considerada fosca», afegix.
