Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La paella de Carxofes

Hi ha qui pensa que, de paelles a la valenciana, només n'hi ha una i és divina. Jo, que no soc monoteista, diré que n'hi ha moltes, i totes elles divines, això sí, si se saben fer. La d'ara -vull dir, la paella d'hivern per excel·lència és la que té les carxofes com a element primordial, perquè l'hivern, faça més o menys fred, és el moment d'aquesta hortalissa, segons alguns erudits vinguda d'Orient fa segles, segons uns altres experts gastrònoms una planta endèmica de la Mediterrània.

La carxofa, com li vaig dir fa poc a Julià Guillamon, és el capoll verd d'una flor que es menja de mil i una maneres fantàstiques i naturals -com les històries de Joan Perucho-, fonamentalment als països riberencs del Mediterrani. La carxofa, encara que a molts no els ho semble, és una demostració preciosa de les moltes meravelles terrenals que produixen les hortes mediterrànies.

Els valencians, amb riques i acreditades hortes de nord a sud, de Benicarló al Baix Segura, la usem de moltes maneres, la carxofa. Una d'aquestes és com a l'hortalissa bàsica, en companyia de les faves i dels alls tendres, de la paella valenciana hivernal. Una paella que se sol fer amb daus de magre i de costelletes trossejades de porc, ben rostits i daurats amb oli verge extra, i especiats amb pebe-roig. Tot i que els ingredients siguen variats, com queda dit, aquesta paella se la sol anomenar com a paella de carxofes, o de carxofes i faves tendres (amb coteta i tot). Perquè les hortalisses són la matèria prima per excel·lència de les paelles valencianes.

Just per això, per ser la carxofa i les faves les més apreciades hortalisses de l'hivern, a casa meua hem convertit aquesta paella en el menjar festiu del dia de Cap d'any. No de bades és un àpat que fa festa. Amb aquesta paella obrim en comboi, amb gust i amb goig, l'any nou. Així és com se segueix la tradició a casa meua, i continuem celebrant que ha començat un nou cicle vital: mirant al futur joiosament. I com el 2020 celebrem l'any Joan Perucho, un fantàstic escriptor a qui agradaven les paelles valencianes, a qui dec bona part de la meua dèria literària per la cuina dels arrossos, avui dedique aquest article a la carxofa, a Perucho, i a Guillamon, que ha convertit la carxofa en una metàfora periodística a Deu entrevistes, un seu llibre que recomane gustosament.

Compartir el artículo

stats