De llarg a llarg d'Orient Mitjà, manifestants i artistes reclamen canvis polítcs amb vestimentes de treball roges i màscares de Salvador Dalí mentre canten el «Bella Ciao», l'himne partisà antifeixista italià que s'està convertint en la banda sonora de la revolució als països àrabs.

Pel·lícules i sèries reeixides suposen l'element del qual beuen estèticament les protestes a tot el món: a l'Iraq i el Líban, així com en Palestina i a Síria, a més de França, la imatge ha eixit de la sèrie espanyola «La Casa de Papel» i del seu recuperat «Bella Ciao». La cançó antifeixista, himne en la Segona Guerra Mundial, i les disfresses de l'imaginari assalt a la Fàbrica de la Moneda i Timbre que relata la ficció (abans a Antena 3, ara a Netflix), són ara un símbol de resistència en les protestes contra la corrupció i la repressió.

Quan els íraquís a Bagdad i en el sud de l'Iraq, majoritàriament xiïta, van començar a principis d'octubre una onafa de protestes per la falta de serveis públics, la desocupació i el mal acompliment dels seus dirigents, un grup de Mossul, en el nord, va decidir enviar-los un missatge de solidaritat. Els integrants d'After Dark, com es diu este grup, es van posar les robes que els lladres porten en la sèrie de Netflix, es van col·locar les màscares i van fer la seua pròpia versió de la cançó sota un títol no massa allunyat del so en italià: «Blaya chara», el que vol dir «no té sentit» en àrab iraquià. «Som molt seguidors de la Casa de Papel i volíem cridar l'atenció i mostrar el nostre treball usant la sèrie», va indicar Mohamed Osama, fundador d'esta banda de 10 membres. «Quan sentírem 'Bella Ciao' en la sèrie, pensàrem en fer una cosa artística i espontània i dedicar-li-ho als manifestants», va indicar.

Ells mateixos van fer les màscares i van usar roba que ja tenien per a gravar un vídeo clip en un dia, amb un cost de 150 dòlars. «A la gent li va encantar», va afirmar, agregant que «el clip haguera tingut encara més èxit si no hi haguera hagut continus talls d'internet al país», una de les mesures que va prendre el Govern per a tractar d'atallar les manifestacions.

El jove va explicar, a més, que a Mossul la gent no està protestant per la pressió política i social. La ciutat va ser alliberada fa a penes dos anys de les mans de l'Estat Islàmic, que va col·locar allí la seua capital a l'Iraq. Però es van posar a la feina per a solidaritzar-se amb la gent en altres parts del país.

After Dark no ha sigut l'únic grup a Orient Mitjà que ha trobat inspiració en «Bella Ciao», una cançó que s'ha convertit també en teló de fons sonor en les protestes al Líban. La banda libanesa Siba va conéixer també la tonada italiana a través de la sèrie espanyola i van decidir tocar-la en les protestes. «Volíem fer una expressió artística per a la revolució, així que mesclem la cançó amb les nostres lletres libaneses», apunta Karim Shaarani, de 32 anys i mánager del grup format per adolescents. Shaarani explica que van difondre la cançó al quart dia de les protestes que van emergir el 17 d'octubre contra el Govern i que ha sigut ben acollida en totes les places del Líban i fins i tot de fora.

Més enllà...

Però l'impacte de la mescla entre «La Casa de Papel» i «Bella Ciao» també ha cridat l'atenció d'altres artistes en la zona. La celebritat i influencer palestina Azza Zarour també es va inspirar en la cançó i va traure la seua pròpia versió -respectant la lletra original- en el seu canal de Youtube aconseguint més de 6,5 milions de visites. Diversos artistes han fet versions de la cançó també a Síria amb diferents lletres. De fet, una banda amateur va repetir en les xarxes socials l'escena en la qual el «Professor» i el seu germà «Berlín» -dos dels protagonistes- canten per primera vegada la cançó abans d'intentar l'assalt. En l'escena un dels dos interpreta a un seguidor del Govern de Bachar al Asad i l'altre a un opositor al règim culpant-se mútuament de la devastació del país mentre la cançó sona de fons.