Les disciplines humanístiques haurien de formar part dels estudis universitaris científics i tecnològics perquè estos puguen abordar els problemes des de la crítica i amb una perspectiva àmplia i global, segons conclou un informe elaborat per la xarxa Global University Network for Innovation (GUNI).

L'informe mundial Humanities and Higher Education: Synergies between Science, Technology and Humanities confirma esta tesi gràcies a les aportacions de 130 autors internacionals que analitzen el paper de les humanitats en l'educació superior i les seues interrelacions amb la ciència i la tecnologia.

L'estudi s'estructura a partir de 24 qüestions clau sobre les quals han donat llum experts internacionals i que tracten aspectes com l'enfocament de les metodologies d'aprenentatge per a beneficiar a un humanisme transversal, o els efectes positius i negatius de les classificacions i rànquings en universitats.

Els desafiaments globals i ètics perquè ciència, tecnologia i humanitats s'integren de manera transversal en l'espai superior d'educació és un altre dels temes que aborda el document.

L'informe, que ha comptat amb el suport de La Caixa i la Secretaria d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, part de la base de les profundes transformacions de les societats actuals i aborda com s'ha de preparar als joves per a afrontar els canvis des d'una òptica global i crítica.

Algunes de les conclusiones de l'informe és que «qualsevol pla educatiu ha de preparar als joves per a abordar conflictes i situacions d'una manera crítica. En la seua elaboració ha participat Julia Olmos-Peñuela, professora del Departament de Direcció d'empreses de la Universitat de València. A més, entre els centres visitats de tot el món i que consten en el text hi ha un de Paterna.

La xarxa d'universitats va presentar l'estudi en desembre, a Barcelona. La conferència central fou protagonitzada pel filòsof, escriptor holandés i fundador del Nexus Institute Rob Riemen, qui a través de les tesis de pensadors com Ciceró, Camus, Pascal, Paul Valérie o Spinoza abordà «com humanitzar als humans en una era inhumana».

«Vivim en una època de racionalisme tecnocràtic i de comercialisme cultural, en la qual la qualitat i el valor espiritual es veu reduït a la quantitat», on «la ciència i la tecnologia no humanitzen» i en la qual alguns polítics «corrompen l'ètica en lloc d'alimentar-la», critica el pensador.

Este racionalisme «privat d'un llenguatge que permeta trobar el sentit a qüestions fonamentals afavorix una societat que cultiva el contrasentit i l'estupidesa» que «és un dels mals del nostre temps al costat de la ignorància», afirma Riemen.

Enfront d'esta situació generadora cada vegada de més desigualtats estan sorgint «discursos demagogs i el verí del feixisme en el segle XXI en països com Espanya, Itàlia, França, Àustria o Turquia», sentencia el pensador.

Per contra, Riemen proposa una educació liberal perquè «tota societat s'apropie de conceptes com a justícia, veritat i bellesa» i a través de les humanitats «aprendre a ser compassius, generar bellesa i compartir amor».

La GUNI és una xarxa internacional creada en 1999 per la UNESCO, la Universitat de Nacions Unides (ONU) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Actualment compta amb 227 membres de 80 països.