Deu dies abans de Nadal es varen complir quatre dècades de l'homenatge que el municipi d'Alaquàs dedicà al més gran poeta valencià del segle XX: Vicent Andrés Estellés. Tingué lloc el 15 de desembre de 1979 a l'Ateneu Cultural i Esportiu i fou organitzat per la Biblioteca Municipal, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura, l'Associació de Veïns i la Diputació de València, entre d'altres; i s'emmarcà en el lliurament de premis del III Concurs de Poesia «Vila d'Alaquàs».
L'acte, que comptà amb la presència de Manuel Girona, aleshores president de la Diputació, s'inicià amb les actuacions del cantant Celdoni Fonoll, que recità diverses poesies de l'autor d'«Els amants», i del dolçainer Joan Blasco; i continuà amb una xicoteta conferència que anà a càrrec del professor i poeta Jaume Pérez Montaner.
Posteriorment, el jurat donà a conéixer els noms dels guanyadors del concurs. Pel que fa a la categoria d'adults, el primer premi, en la modalitat en valencià, fou per al poema «A l'any Dos Mil», de Josep Miquel Comes Perelló; i en la de castellà, per a Fernando Garrido Redondo, per un tríptic de sonets titulats «Desamor», «Hombre» i «Pueblo».
En la categoria infantil, s'emportaren els guardons Ximo Llorens Latorre, per «Un pardalet fa un niuet», i Guillermo Forment Artero, per «El pueblo muere». I segons afirmà el butlletí L'Ajuntament Informa, «cerró el acto el poeta Vicent Andrés Estellés, leyendo varias poesías inéditas que aparecerán en su próximo libro. Fue muy aplaudido por todo el público asistente».
De fet, el de Burjassot degué quedar-ne molt complagut, ja que, segons tenim constància, tornà a visitar el poble dels perolers almenys en tres ocasions més: amb motiu dels concursos de 1980, 1982 i 1984.
Encara que en desembre de 1979 una gran part dels habitants d'Alaquàs manifestà la seua admiració envers l'autor del Llibre de meravelles -«el local estaba abarrotado de público»-, la crònica de l'acte lamentava «el poco interés que han demostrado muchos de los profesores de EGB de los colegios del pueblo y el intento de 'boicot' de tres o cuatro personas que, ya de antemano, iban dispuestas a hacer lo que intentaron hacer pero como no pudieron, por la gran acogida del público al acto, optaron por marcharse». Per tant, hi hagué un intent de sabotejar l'homenatge. Per part de qui? Doncs, segurament, pels mateixos intolerants que, periòdicament, ataquen i llancen pintura sobre l'estàtua d'Estellés que hi ha al seu poble nadiu. És a dir, pels qui són incapaços de parlar un idioma que no siga el de l'odi, l'insult i la crispació.
Un autògraf valuós
Afortunadament, però, la temptativa de boicot fou neutralitzada per la bona gent amant de la poesia que aquell dia omplia l'Ateneu. Per persones de pau i de cultura com Carme Mateu, regidora de Cultura del municipi, i Fernando Garrido, que continua escrivint sense defallir -fa escasses setmanes presentà el seu darrer aplec de relats, titulat Historias fantásticas para crédulos e inocentes- i que conserva, com una joia d'incalculable valor, l'afectuosa dedicatòria autògrafa amb què, aquell dia, Estellés l'obsequià en reconeixement «als seus bellíssims sonets».
