15 de enero de 2020
15.01.2020

Tudi Torró: "L'exempció del Valencià ha de desaparéixer. Ningú qüestiona l'Anglés, que no és una llengua oficial"

"Tenim generacions senceres a les quals han llevat el dret a aprendre una llengua oficial, a més de crear-los un problema"

15.01.2020 | 04:15
Tudi Torró, nova membre de l'AVL.

Membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Resident a Elx des de fa més de 40 anys, aposta per eliminar l'opció de no cursar l'assignatura de Valencià en zones castellanoparlants, però amb un mètode pedagògic més didàctic per al seu ensenyament, i apel·la a prestar més atenció al sud de la Comunitat Valenciana i bandejar prejudicis sobre estes comarques. Divendres, Torró serà nomenada oficialment membre de l'AVL.

Les comarques més meridionals de la Comunitat Valenciana estan representades des del mes de novembre passat en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en la persona de Tudi Torró, com a bona coneixedora de la situació sociolingüística del sud de la província d'Alacant. Nascuda a Ontinyent en 1955 però resident des de 1977 a Elx, ha sigut mestra i professora universitària però sobretot pedagoga, camp en el qual ha elaborat diversos llibres i materials per a la docència de Primària i Secundària. També ha sigut inspectora d'Educació, i en l'anterior legislatura autonòmica va estar al capdavant de la Direcció Territorial de la Conselleria a Alacant. En l'AVL ocupa la plaça que havia quedat vacant el juny passat amb la defunció de la professora Carme Miquel.

P Ha desenvolupat pràcticament tota la seua carrera professional en l'extrem sud de la Conunitat Valenciana, al Baix Vinalopó i la el Baix Segura. Creu que el seu nomenament és una manera de donar visibilitat dins l'AVL a les comarques més meridionals del territori?
R Imagine que això ha pesat, és una manera de vertebrar el País Valencià i de tindre informació sobre la gent que viu i treballa allí. Jo sóc d'Ontinyent però tota la meua vida professional ha sigut a Elx. Crec que el sud no està visible, que sempre està lluny [de València]; costa molt més vindre ací des d'allí que anar allà des d'ací. I d'altra banda, substituïsc a Carme Miquel, que era una lluitadora pel valencià, una pionera a la qual jo admirava. Pense que l'element fonamental va poder ser que buscaven a algú amb un perfil similar, més pel foment i l'ús del valencià que pel seu ensenyament en si.

P Com veu l'evolució del valencià a les comarques del sud en els últims 40 anys?
R Quan vaig arribar a Elx, el valencià no estava present en la vida pública, però si «furgaves» una mica ho trobaves. La consolidació de la democràcia va fer que les coses s'anaren regulant i, en estr sentit, Elx és una de les ciutats que ha fet un major esforç per normalitzar el valencià, donar-li el lloc que li correspon com a llengua oficial. A Alacant, en canvi, la cosa ha sigut totalment diferent, la llengua sempre ha estat en un nivell molt més baix.

P A les comarques castellanoparlants, el valencià és continu objecte de controvèrsia. Quina creu que seria la manera de normalitzar la situació?
R El primer seria eliminar l'exempció de l'assignatura de Valencià, és una irregularitat que hauria d'haver-se bandejat fa ja temps. Ningú qüestiona que no siga obligatori l'anglés, que no és una llengua oficial. Ara bé, implementaria una didàctica específica per a persones no valencianoparlants, que entrara a treballar les actituds: què ens aporta el valencià i treballar-lo. Un exemple: a Albatera, d'on procedix la meua família política, s'usen moltíssimes paraules i expressions que procedixen del valencià, i això forma part de la seua història, el seu territori i la seua identitat. Caldria treballar aspectes com este, informant docents, alumnes i famílies, i incidir al mateix temps en l'ús de la llengua en tots els àmbits i en tot el territori.

P L'exempció del valencià es recull en la Llei d'Ús i Ensenyament de 1983. Pensa que va ser un error el donar eixa opció?
R Se suposava que l'exempció era provisional, però al cap de 37 anys tenim generacions senceres a les quals han llevat el dret a aprendre una llengua oficial, a part de crear-los un problema, perquè si després volen ser docents o treballar en l'Administració hauran d'enfrontar-se a un esforç sobrehumà. I ara, la Llei de Plurilingüisme diu que hauran de fer-se classes en valencià però sense eliminar l'exempció; això és una utopia

P Parlant de la Llei de Plurilingüisme, què li sembla el rebuig generat en zones castellanoparlants al fet que el 25% de les classes siguen en valencià?
R Crec que la principal manca és que no s'ha superat el tema de l'exempció. A més, es necessita una bona formació del professorat, i criteris més clars quant a, per exemple, quines matèries són més idònies per a impartir-se en valencià o explicar com el tractament integrat de llengües dóna peu a l'aprenentatge de diversos idiomes. Però en general crec que la llei té bondats i deixa molta autonomia als centres per a crear el seu programa lingüístic, amb eixe mínim del 25 % de presència del valencià. Això sí, la política ha de quedar absolutament fora de la llengua.

P La Llei d'Ús i Ensenyament no ha aconseguit per complet l'objectiu de donar més visibilitat social al valencià. Què considera que ha passat?
R Encara estem debatent sobre l'ús del valencià en l'Administració, em sembla molt trist. Fins a 1995 es van anar fent passos, a marxa lenta però anàvem avançant. Després, crec que els governs del PP no van veure res en el valencià com a llengua oficial, i no van derogar res però tampoc van implementar. Si es comencen a llevar recursos i a qüestionar programes d'immersió lingüística, o que la llengua pertany a tots, estem perduts. Cal donar visibilitat al valencià, que no siga només una tasca de l'escola sinó que hi haja una promoció pública, que els polítics la usen, que estiga en els mitjans de comunicació, en els rètols al carrer i en les campanyes turístiques. És el nostre signe d'identitat, la llengua que ens definix i l'hem de conéixer, i tindre dret a usar.

P Creu que existixen certs prejudicis cap al sud de la Comunitat Valenciana des d'altres comarques?
R La línia Biar-Busot seguix en el subconscient col·lectiu. La gent no té la visió de pertànyer a un territori vertebrat, i és un problema. És importantíssim mirar cap al sud; no es pot estimar allò que no es coneix, així que cal conéixer-ho i estimar-ho. Quan es diu despectivament que el Baix Segura «és Múrcia» és normal que la gent no se senta estimada, però allí viu gran part de la població de la província d'Alacant.

P Com considera que es podrien atallar eixos prejudicis?
R Cal parlar més de les diferents comarques, i veure al mateix temps que el territori és un només, vertebrar-lo. Estem igual que fa 40 anys en transport públic, per exemple; jo no tinc com anar d'Elx a Ontinyent si no és en el meu cotxe. I també cal veure que la llengua és cultura.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Màrtir


Blog 'Pren la paraula'


O tots (i totes) o ningú (i... ¿ninguna)?

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia