Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Lluís Meseguer

Opinió

Lluís Meseguer

Dalí i Onda

L'empresa ceràmica El Siglo d'Onda va produir l'any 1954 una sèrie de sis taulellets ceràmics amb dissenys de Salvador Dalí. L'origen de tan creativa decisió de modernitat té relació amb l'encàrrec d'un marxant d'art, Maurice Duchin, que havia conegut segurament l'artista surrealista i economista a Nova York, durant la seua gira pels Estats Units, on pronunciava conferències sobre «misticisme nuclear» i sobre la seua obra El Cristo de San Juan de la Cruz. Mentre el geni iconoclasta i comercial exposava una antologia retrospectiva per Roma, Venècia i Milà, no se sap com, va dissenyar una sèrie de sis imatges candidates a taulells porcellànics esmaltats, que, actualment, segons Internet, són almost impossible to find with its original box.

Sàpiga que s'hi interesse que, contemplats en pantalla, resulten encara originals. Es tracta de tres duos. Un de la guerra i la pau: le baiser du feu amb un llavi central; i les colombes, una rítmica dansa dels pardals. Un altre sobre la vida i la mort: le soleil vegetal, un sol gestual amb quatre raigs-branca; l'étoile de mer, una estrella de mar amb quatre potes-aspes llunyanament evocadores de l'emblema apropiat pel nazisme alemany. I el duo de l'amor i la música: quatre fletxes grogues apuntant des dels vèrtexs a un cor-centre; i l es guitares, on, per cert, no dec ser l'únic que hi endevina cita visual o paròdia de Picasso.

Com va arribar l'encàrrec a Miguel Piñón Guinot, que dirigia la taulellera El Siglo, va deixar de ser un misteri amb un llibre de Vicent Joan Estall, director del Museu del Taulell, important institució, dipositària de l'encàrrec de producció de tan creatives propostes. Per raons que constituiran un interrogant per a l'herència del consum de tan curiós patrimoni internacional, en un soterrani del barri berlinés de Kreuzberg, es veu que hivernen 60.000 exemplars -que, segons pareix, el propi artista o qualsevol dels seus agents comercials, havia rebatejat com a participants en una sèrie batejada com La suite catalane.

A l'espera de noves notícies, temptat estava jo de titular la columna «Onda, Nova York, Berlín», que hauria evocat en sentit artístic les eventualitats veïnes de la comarca de la Plana: la tríada tarongera i exportadora «Borriana, París i Londres» o la mariològica i beata «Vila-real, Fàtima i Lourdes». Però pot ser llegida en comparació amb dos episodis de Salvador Dalí que vaig dilucidar en anys passats: el del crucifix de la presó novaiorquesa de Rickers, i el de la pluja aeronàutica de llagostins en el Vinaròs de Carles Santos. Per la llibertat de l'art.

Compartir el artículo

stats