El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va acollir ahir un acte acadèmic en homenatge a Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d’agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000), il·lustre escriptor, gramàtic i doctor honoris causa per la Universitat de València i la Universitat d’Alacant, amb motiu del vinté aniversari de la seua defunció.
L’acte el va presidir la rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre Escrivà, i comptà amb la participació de diferents personalitats expertes en la vida i l’obra de l’escriptor, com Vicent Brotons Rico, professor de la Universitat d’Alacant; Josep Daniel Climent Martínez, investigador de la figura d’Enric Valor; Joan Borja i Sanz, director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant; Rosa Serrano i Llàcer i Núria Sendra Marco, editores de l’obra de Valor; Enric Valor Hernández, fill de l’escriptor; i Vicent Josep Escartí i Soriano, catedràtic de la Universitat de València i director de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana.
L’acte acadèmic es va emmarcar en el conjunt d’activitats programades per recordar Enric Valor a València. A les 11 hores va haver una ofrena floral al cementeri de la ciutat; a les 14 hores, un dinar a la cafeteria de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània; i a les 16 hores, la representació d’Un habitatge per a l’eternitat: espectacle i jocs valorians, a càrrec de Numen Teatre, a la sala d’actes de l’OCCC.
Enric Valor i Vives és un reconegut escriptor i gramàtic valencià, amb una extensa trajectòria cívica de compromís amb la llengua i la cultura del país. Va nàixer a Castalla (Alacant) el 1911, en el si d’una família de propietaris agrícoles, i va ingressar a l’Escola de Comerç d’Alacant. Però va haver d’abandonar els estudis a causa d’una crisi econòmica familiar que els va obligar a traslladar-se a Elda el 1926. Comencen llavors uns anys molt importants en la seua formació cultural i política: coneix de prop la lluita de classes, reforça el seu interès per la lectura i l’escriptura, al mateix temps que assisteix amb assiduïtat al cinema i al teatre, i s’inicia també en el moviment naturalista. En aquesta època, en què augmenta el seu compromís amb la llengua valenciana, manté una estreta relació amb l’anarquisme, encara que a l’últim es va afiliar al Partit Comunista el 1930.
Tasca literària
La millora de les condicions de vida de la família els porta a mudar-se a Alacant, on Valor acaba els estudis mercantils i desenvolupa una intensa activitat valencianista. Entre altres coses, fa un programa de to nacionalista en Radio Alicante, crea l’Agrupació Regionalista Alacantina i fa els primers passos com a mestre de gramàtica a través d’El Tio Cuc. Des de llavors viurà per motius laborals a Catarroja, València i les comarques centrals, on va continuar el seu activisme valencianista i la seua obra com a escriptor.
Després que es perdera la seua primera novel·la (El misteri del Canadian) en un bombardeig abans de ser editada i ser mobilitzat el 1937 per l’exèrcit republicà. En acabar la Guerra Civil, emprèn amb el seu germà diversos negocis i entra en contacte amb la tertúlia literària de Miquel Adlert i Xavier Casp, a més de participar com a professor en els cursos de gramàtica valenciana de Lo Rat Penat. Forja llavors importants amistats: Miquel Batllori, Carles Salvador, Ferrer Pastor, Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner, entre d’altres. El 1950 començarà una incessant tasca literària i, des que el 1960 recupera el seu treball com a professor de valencià a través del diari Levante-EMV no pararà de publicar obres destinades a la dignificació de l’ús escrit i parlat de la llengua.
Col·laborarà diversos anys en la direcció de la revista bibliogràfica Gorg, al mateix temps que continua escrivint les seues famoses rondalles els anys 60 i 70. L’estabilitat econòmica familiar i l’ambient polític i cultural dels 70 i els 80 li permeten desenvolupar bona part de la seua obra, i publica llavors els seus treballs gramaticals més importants. I ja en els 80, amb l’oficialització de l’idioma i la seua generalització escolar, arribarà als estudiants a través tant dels seus manuals de gramàtica com dels seus escrits literaris.
I com a narrador va confegir una sòlida obra literària on es destaquen títols com ara Rondalles valencianes (1950-1976), Narracions de la Foia de Castalla (1953), L’ambició d’Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), Narracions intranscendents (1982), La idea de l’emigrant (1982), Temps de batuda (1983), Narracions perennes (1988), Enllà de l’horitzó (1991) o Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996).
