Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Lluís Meseguer

Opinió

Lluís Meseguer

Per Sant Antoni

Els Ports, han esdevingut la neu: no una neviscardeta de no res, sinó l'imperi de volves i borrallons cavalcant un aire antic, no un vent antipàtic, previ al silenci, el gel i la solitud de la muntanya i els carrers. Com l'Alt Palància, els Serrans o el Racó d'Ademús. Així que el romanticisme climàtic del turisme hivernal es concreta, per exemple, en la titànica lluita manual per a instal·lar eixe enginy demoníac i incomprensible de les «cadenes» per a les rodes del cotxe empantanat enmig d'un paisatge magistral però àrtic, remot, dantesc.

La Plana: les ones mediterrànies encabritades com les cantàbriques o les atlàntiques, menjant-se pacífiques propietats costaneres i estiuenques, avingudes municipals i passejos amorosos vora mar. Com a la Ribera, la Safor, o la Marina. I activitats pesqueres de sempre complicades al gener, pendents -crec- del pagell, l'orada, el calamar o la galera, però, per cert, quan s'ha hagut de prorrogar el pla de gestió del Mediterrani, que implica una reducció d'esforç pesquer i l'obligatorietat dels dos mesos de veda -en el llunyà estiu-, quan els únics que han complit respectat eixa mesura de conservació d'espècies, fins ara, han sigut precisament les confraries de la Plana, el Baix Maestrat, i el Baix Ebre.

Les comarques valencianes modelitzant dos àmbits orogràfics i climàtics valencians interdependents. Com qui diu, dos cultures i dos maneres de viure: de patir, de treballar, d'imaginar. Mentre el Gobierno de España sembla haver posat el canvi climàtic en la dèria política i administrativa, enguany, en els dies de sempre presidits per sant Antoni, la benedicció dels animals no ha arribat a la bèstia Trump, que fins i tot baveja barbaritats criminals en la reunió, que no hauria de ser comèdia mundial, de Davos.

I parlant del temps de sant Antoni, no és igual mirar les purnes i les ondulacions de les flametes de la llar casolana, imaginant dies i nits felices passades o futures, o l'autoritat màgica dels arbres de foc del Forcall, Vilanova d'Alcolea, Benicàssim o Canals, que observar, segons diuen tots els informatius, la pira incendiària continental d'Austràlia.

Així que tornem a les cobles minúscules i vitalistes de la infantesa: «Sant Antoni és un bon home/a les disset de gener/les gallinetes que ponguen/i els ovets que vaiguen bé», escrit a la manera antiga del meu poble, el dia en què el Gobierno ha proposat d'apujar un 2 % el sou als funcionaris i funcionàries de tot Espanya. Per sant Antoni.

Compartir el artículo

stats