Antigament, la pràctica d'alçar torres humanes en determinades celebracions i actes festius va ser un costum molt més estés al País Valencià del que ens ha arribat avui en dia. Amb el pas del temps, però, moltes localitats van perdre aquesta part de la nostra cultura popular. Una d'aquestes localitats és Carcaixent, a la comarca de la Ribera Alta.

Desconeixem l'origen i l'antiguitat de la Muixeranga de Carcaixent. El més segur és que fora coetània a les d'Algemesí, l'Alcúdia i altres localitats de la Ribera. Sí que sabem que no va desaparèixer al s. XIX, com va passar amb tantes altres manifestacions culturals que feien una torre humana, sinó que la Muixeranga a Carcaixent va sobreviure fins al 1930.

En un article de Francesc Fogués publicat en 1933 en els Annals del Centre de Cultura Valenciana sobre els balls d'aquesta localitat de la Ribera, aquest dona erròniament un origen català al ball de la Moixiganga, la qual la formaven 30 o 40 homes, vestits amb una jaqueta, pantaló de tela de baieta de colors i espardenyes; els balladors portaven atxes enceses i el mestre un pal rematat amb una bola que servia per marcar els moviments i per ajudar a posar-se recte a qui no ho estava. Rematava les figures un xiquet vestit d'àngel. Aquests no rebien cap tipus de pagament, sinó que feien un acapte i a canvi realitzaven alguna figura en agraïment als diners entregats. Amb els diners recaptats feien algun tipus de dinar de germanor.

El folklorista Joan Amades diu, a més, que estava dirigida per un mestre i comptava amb un parlador que anunciava la figura que s'anava a fer.

El 1850, Carreres Zacarés diu que la Moixiganga va participar al VI Centenari de la Troballa de la Mare de Déu d'Aigües Vives, alçant una torre de 7 pisos. Enric Olivares i Oreto Trescolí ens diuen que aquesta dada pot semblar una exageració d'algun observador, ja que la figura més alta que feien era el Campanar, de 5 pisos.

El 1872 la Casa Insa lloga «beynte y ocho de mojiganga y con caretas y el niño», i en 1901 es diu que «desaparecieron para no volver en años sucesivos, las comparsas de indios, la música sorda y la mojiganga». No fou tan així, ja que en 1930, amb motiu del trasllat de la imatge de la Mare de Déu des del Parc fins al passeig de la Reina Victoria, va intervenir la Moixiganga. El diari Las Provincias fins i tot ho anuncià d'aquesta manera: «Para este acto harán su reaparición los típicos 'muxarangueros' con trajes nuevos, los que intervendrán en este día y el siguiente, cooperando al orden de las procesiones y desfiles». Abans de l'Entrà de la Murta i a continuació de la missa major, la Moixiganga: «Durante la celebración de este festival actuarán en la plaza Mayor los 'muxarangueros'».

Fogués va recollir els balls i les figures que realitzava la Muixeranga de Carcaixent en les seues actuacions. Aquest text devia haver format part d'una obra titulada Historia y tradición de la Virgen de Aguas Vivas, una obra que no arribà a publicar-se per l'esclafit de la Guerra Civil el 1936. En aquest llibre, Francesc Fogués ens descriu les figures o «quadres plàstics».

Les pujades i els balls anaven acompanyats amb una melodia de dolçaina i tabal, però mentre es realitzava la figura «enmudecía la dulzaina». Quan el xiquet arribava dalt llançava l'atxa al mestre, que la recollia, i es desmuntava la figura. Abans de cada muixeranga, es feia un ball, que era sempre el mateix. Les actuacions es feien sempre de nit.

Les dotze figures

Es tracta d'un total de 12 figures: La Galera; Pilarets a quatre cames: un home es posava a quatre grapes, i sobre aquest un altre dret amb atxes a les mans; Pilarets al muscle; L'Aranya; Les quatre estances; El Vagó; La Font: base de 4 homes drets i d'esquena; sobre aquests 4 més, i sobre aquests l'alçador més el xiquet. Tots ells agafaven amb una mà l'atxa cap a fora. La resta estaven en cercle al voltant d'aquests mentre agafaven amb una mà la cama de l'altre i amb l'altra mà agafaven l'atxa. A Algemesí hi ha una figura similar i amb el mateix nom; L'Altar: amb un pinet de 3 que fa d'eix central, la resta es posaven drets al costat però cada vegada més inclinats per fer una degradació; El Mort: es tracta d'una composició formada per un pinet amb el segon formant la creu, i darrere quatre pinets, amb els segons agafats pels braços per formar el llit mortuori, sobre el que descansava el xiquet. Darrere anaven la resta fent que ploraven. Aquesta figura s'assembla molt a l'Enterro d'Algemesí.

Més figures són La Mangrana o la O: es tracta d'un ball amb els muixeranguers fent pinets de dos formant una circumferència, que segons la melodia s'obria o es tancava fent un cercle o una recta; La Gaita: es formaven dues files, una darrere de l'altra, i segons el compàs de la dolçaina pegaven un bot amb l'atxa cap a dalt, cap un costat o cap a l'altre; El Campanar: era la figura més alta de la Muixeranga de Carcaixent, de cinc pisos. Sobre una base de vuit persones, pujaven sis més, i sobre aquestes, en pujaven tres; després pujava l'alçador i sobre aquest el xiquet, que coronava la figura (8+6+3+1+1). Va ser, en algun moment, l'Alta de cinc d'Algemesí (6+6+3+1+1) i el Campanar de Carcaixent la mateixa construcció? Nosaltres som de l'opinió que sí, ja que només difereix el nombre de bases.

Cap a 1960 es va intentar refundar la Muixeranga de Carcaixent de la mà de Pasqual Noguera, i anys més tard es va fer un nou intent per crear la Muixeranga de Carcaixent, però amb el repertori muixeranguer d'Algemesí. Aquesta nova Muixeranga de Carcaixent va fer la seua primera actuació al Corpus de 2008, i romangué activa fins al juny del 2011. Va fer diverses muixerangues de 3 i 4 pisos. Vestia camisa amb groga, faixa roja i pantaló negre. Estaria molt bé que, tenint descrites aquestes figures, es recuperaren i es tornaren a fer a Carcaixent o a qualsevol altra localitat.