Diu Cristian Olivé que és un «profe rebel» perquè «se submergix en la realitat dels joves» per a ensenyar-los llengua i literatura i, amb recursos com a cançons de Rosalía, pancartes de manifestacions, sèries de Netflix o les xarxes socials, «connectar amb ells i despertar el seu interés». Amb motiu de la publicació del seu llibre Profes rebels (Rosa dels Vents), Olivé explica que vol que els seus alumnes «senten» que el preocupen les seues inquietuds i per a això intenta ensenyar-los llengua i literatura «des de la seua realitat» i alhora que intenta «fer-los persones crítiques».
El llibre, dirigit a tota la comunitat educativa, recrea situacions viscudes a l'aula en les quals Olivé planteja reptes als seus alumnes a partir de materials que ells mateixos proposen, com a videoclips de Youtube, sèries de TV o pel·lícules. Com a metodologia de treball, deixa arrere l'escola del passat «perquè està molt allunyada de la realitat dels joves», encara que imita «els èxits del sistema tradicional», reconeix el professor.
Els currículums i la pedagogia tradicionals «no tenen en compte que els continguts estan a tot arreu i a l'abast de tots» i que «més que conéixer-los, el rellevant és saber interpretar-los i filtrar-los», descriu l'autor, professor a una escola concertada. L'educació i la societat «estan en constant evolució i han d'anar de la mà», per la qual cosa «no hem de témer a la innovació pedagògica», afirma Olivé, que assenyala com a «essencial» que els alumnes «troben sentit al que aprenen i ho valoren», alguna cosa que «no passa ara amb les metodologies tradicionals».
Per això, perquè el sistema escolar camine en paral·lel a la realitat dels joves, «és molt necessària» la innovació pedagògica, convé el professor català. En este sentit, el docent veu «molt necessari» oferir una educació competencial en Primària i Secundària i alerta sobre que el Batxillerat «haja de limitar-se a ser memorístic per a fer front a una selectivitat i una universitat que també ho són». Una educació memorística «no és útil per a comprendre i analitzar, ni per a la vida» i «acaba generant el rebuig dels alumnes cap a la matèria», segons el docent, que reclama «recursos i rebaixa de ràtios per a oferir un aprenentatge més personalitzat».
«Sempre he volgut ser professor de llengua i literatura», reconeix Olivé, que va estudiar Filologia Catalana i al costat dels seus alumnes, com reflectix el llibre, establix comparacions entre personatges de la literatura clàssica i les xarxes socials.
Així, han arribat a conclusions com que Ana Karenina «se submergix en la literatura per a calmar la seua ànsia de trobar vides millors a la seua», de la mateixa manera que en Instagram «ens agraden les vides alienes i les imatges idíl·liques que desitjaríem per al nostre entorn i per això donem un 'like' en forma de cor».
L'obsessió per les aparences de Dorian Gray «és el mateix que ocorre quan projectem una imatge irreal de nosaltres mateixos a través de les xarxes socials», una altra de les conclusions a la qual han arribat i que apareixen en el llibre.
Confiança i sinceritat
Cristian Olivé indica com dos dels errors del sistema educatiu l'avaluació numèrica -«perquè és molt limitada»- i la penalització de l'error -»perquè no és el camí de l'aprenentatge»-. Descriu als adolescents de hui com «els mateixos de sempre, però amb una extensió nova que és el telèfon mòbil» la introducció del qual a l'aula «ha de fer-se d'una manera natural». L'escola «no pot quedar al marge de l'educació en l'ús de la tecnologia mòbil» per a «evitar riscos i conflictes» ja que no educar en el seu ús «implica augmentar els problemes derivats d'una mala gestió», afirma.
«Busque crear un clima de confiança i sinceritat, mire als meus alumnes als ulls, els demane disculpes si m'equivoque i facilite que ells senten que m'ho poden explicar tot. Intente que la meua classe siga la classe «dels somriures» perquè la por «és un fre per a l'aprenentatge», defensa.
L'autor de Profes rebels reconeix que al principi els alumnes reben la seua metodologia «molt sorpresos, encara que després els agrada i s'interessen per la matèria». «Una de les les meues majors satisfaccions és que em sent molt valorat per alumnes i famílies, que agraïxen el meu treball i que els seus fills expliquen a casa el que han treballat en l'institut i com ho han fet», afegix el professor.
«Un dels moments més emocionants que he viscut com a docent va ser quan una alumna em va agrair haver-la ajudat a entendre's», rememora Olivé, per a qui «no pot haver-hi major recompensa perquè esta és la finalitat de l'educació».
