Em dic Kira, tinc 24 anys, sóc anglesa, i sóc muixeranguera. Fa 17 mesos, vaig anar al meu primer assaig de castells, a Palma de Mallorca, durant un viatge cultural amb la universitat, i vaig descobrir que existeixen també les muixerangues. Ara, sóc sòcia de la Conlloga Muixeranga de Castelló, ajudant de xicalla, i faig figures de 4 alçades. Esta és la meua història.

Una pregunta que m'han fet mil vegades durant l'any que he viscut a Castelló és: com és que parles tan bé el valencià?! La gent s'estranya que una anglesa parla valencià quan hi ha persones d'ací que no el parlen, i no és que els anglesos tinguen molta fama de ser molt bons en llengües. Però (i tots els meus amics segur que estarien d'acord), no sóc una típica anglesa! A la universitat, a Anglaterra, vaig estudiar llengües modernes, i com a part del curs de castellà, vaig tindre l'opció d'agafar també un curs de català. Em va encantar, i vaig estudiar-lo durant dos anys a la universitat, a més de passar temps a Ontinyent amb famílies d'acollida durant l'estiu. Feia l'esforç de parlar-lo tot el possible, i em vaig començar a interessar per la rica cultura catalana, també.

Avanceu tres anys, havia acabat la carrera, i buscava una manera de seguir utilitzant les llengües que havia estudiat. Quan va sorgir l'oportunitat d'anar al País Valencià com a auxiliar de conversa, la vaig agafar amb ganes, i quan em va tocar la ciutat de Castelló, i vaig descobrir que hi havia una colla muixeranguera, m'hi vaig apuntar fins i tot abans d'arribar-hi!

El primer assaig, vaig entrar al Cau -on assaja la Conlloga- nerviosa, però amb molta il·lusió i curiositat! Em van acollir càlidament, em van prestar una faixa, i va començar l'assaig. La primera cosa que em va cridar l'atenció va ser la manca d'espai personal! A la primera pinya em vaig ?car a uns 10 centímetres de la persona de davant, i em va xocar quan vaig sentir per primera vegada «dóna més pit»! La cultura anglesa no és tan de tocar-se, no ens fem besets per saludar-nos, és menys comú tocar l'altra persona amb la mà mentre parles, i en general mantenim un espai més gran entre una persona i una altra: definitivament no és normal ficar-nos tan a prop d'una persona que a penes coneixem!

La segona cosa que vaig notar va ser la companyonia entre les persones. Abans de Nadal, el Diari La Veu va publicar un article sobre per què fem muixerangues, d'Irene López, que va enumerar unes raons interessants de fer muixerangues. Per a mi, que no sabia realment què volia dir fer muixerangues i tot el que implica, vaig començar a fer-les per l'acrobàcia. Sempre m'ha encantat pujar als muscles de mon pare, o fer gimnàstica acrobàtica amb els meus amics, així que la possibilitat de fer acrobàcia i al mateix temps conèixer la cultura popular, no la podia perdre!

Vaig vindre per l'acrobàcia, sí, però em vaig quedar per les persones; les innombrables amistats que s'han creat dins les parets del Cau, les famílies que em van acollir primer, i van començar a organitzar xicotetes excursions perquè puguera anar descobrint la comarca de Castelló. La gent de totes les edats treballant junts per aconseguir alçar figures impressionants, la gent jove, que a poc a poc he pogut anar entrant en els seus grups d'amics, i la xicalla, que des del principi m'ha donat tant d'amor, i tantes abraçades, i que han jugat amb mi quan em cansava d'escoltar converses de grup en valencià, en un cau que fa molt d'eco i en el qual a vegades em costa entendre el que diuen!

Tot i trobar-lo difícil en converses de grup quan parlen tots a la vegada, en general em defenc bé en valencià, i de fet m'encanta parlar-lo i el parle en cada moment que puc! Esta actitud m'ha ajudat molt a integrar-me a la vida de Castelló, i ha fet que moltes vegades la gent em presenti a amics seus com a «l'anglesa que parla valencià», que al seu torn m'ha permès de conèixer molta més gent! Tot i que, com a estrangera, sóc molt conscient de que hem de treballar contínuament per a acollir les persones que no entenen el valencià (perquè ara ja no sóc la única anglesa a la Conlloga!), també sóc defensora de la llengua, que és una part molt rica de la cultura valenciana, i crec que la gent hauria de fer l'esforç d'interessar-se per la llengua del lloc on viu.

Estima per la cultura valenciana

A banda de la llengua, em fascina també la cultura popular d'esta regió, i sé que he d'aprofitar-la ara, perquè no sé quant de temps em quedaré. A part de la muixeranga, jugue a pilota valenciana, vaig a bureos i a aprendre els balls valencians, estic començant a aprendre a tocar la dolçaina, i fa unes setmanes em vaig estrenar com a música (al tabal) i dimoni (amb foc) en la colla de dimonis de Botafocs!

Però de tot el que faig ací, la muixeranga va ser la primera, i encara és la més important. De fet, va ser una de les motivacions principals per continuar un segon any com a auxiliar de conversa a Castelló. Este any, tinc la possibilitat d'anar també als assajos voluntaris de millora tècnica, i sóc ajudant de la xicalla als assajos principals els divendres. I abans de Nadal, per fi, em van donar la meua pròpia camisa (que es dóna als socis de la Conlloga que porten un temps anant als assajos).

Mentre al principi em va costar un poc trobar el meu lloc amb tantes persones, ara estic supercontenta i integrada al grup, tinc amics de totes les edats, i m'apunte a totes les activitats extra que organitza la Conlloga, des de tallers a escoles, fins a tornejos de futbol!

Però el moment de què estic més orgullosa dins de la Conlloga, va ser la meua última actuació abans de l'estiu, en una xicoteta plaça de Castelló. Vaig estar al tronc de dos figures per la primera vegada en una actuació: de segona al Pilotó, i, més emocionant encara, al pis més alt de la Figuereta!

Després de només un assaig de la figura completa el dia abans, i superant els nervis, vaig alçar-la davant un públic reduit, però que incloïa uns bons amics meus, que ara s'han apuntat a la Conlloga també! Però alçar la figura no és el record més bonic que tinc d'eixe dia, en canvi, és el recolzament que sentia de les altres persones de la Conlloga, la seua alegria compartida, els mutus desitjos de sort d'uns membres de la xicalla que també s'estrenaven en figures eixe dia... Esta figura ara per a mi representa totes les coses que m'agraden de la muixeranga: la superació, les amistats, la cooperació, l'alegria, i com no, les acrobàcies!